Tornada de vacances

Avui tornada a la feina després de vacances. Sempre em fa una mica de respecte la tornada. Què em trobaré, què  els ha passat als malalts aquest temps, quantes visites tindré, quants domicilis, quants companys estarem treballant…. ?

Les respostes han començat només arribar al consultori: fa dos dies va morir de mort sobtada un noi de 39 anys, la família vindrà a demanar la baixa per la seva dona. Comencem bé. La segona notícia és que estarem  una infermera i jo per atendre els pacients corresponents a tres consultes d’adults i una de pediatria…. però, tranquil·les, a  mig matí vindrà un metge de reforç. Respiro fons. Miro la safata de papers pendents: tres informes d’alta per llegir, tres informes per a serveis socials per demanar valoració de dependència, el resultat d’una anatomia patològica d’un tumor cutani i alguna cosa més. Obro l’ordinador: dotze visites presencials previstes i deu d’aquestes que en diuen virtuals però que són ben reals pel que fa a la feina que impliquen, tot i que no hi sigui el pacient.

A la primera visita comprovo que la impressora no funciona:  Per sort, el pacient és informàtic i m’ajuda amablement a  canviar la configuració. Les vistes segueixen el patró habitual: dos o tres motius de consulta i algun problema que descobreixo, com una lesió pigmentada amb mala pinta a l’esquena que estic auscultant i que el pacient desconeixia. A les 10 del matí ja tenia 25 visites i dos domicilis previstos.. Anem fent… A última hora, quan preparo per fer els domicilis, a dues urbanitzacions diferents,  ve un senyor que ha tornat de viatge perquè fa dos dies que fa melenes.

Finalment, els domicilis de dues senyores de més de 90 anys, d’aquelles que en diuen PCC i MACA. Dispnea, úlceres, dolor, arítmies, tos, familiars, pobresa, problemes per caminar… Totes dues em parlen de la perspectiva d’una mort propera. Cap d’elles té por, diuen, però una em diu que no li agradaria anar a l’hospital i l’altra sí…  Planifiquem cures, tractaments i seguiments a domicili.

Total, un dia d’allò més que normal: moltes visites,  múltiples motius de consulta, pacients vells i complexes, considerable  patologia, la mort injusta present durant tot el matí (com es pot acceptar la mort d’un home de 39 anys quan estava jugant amb els seus fills?),  acabar tard…

Continuarem fins que aguantem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s