A propòsit d’un cas

La primera visita del dia és la Joana, pacient de 80 anys.

Últimament ha vingut més sovint perquè els fills la veuen més despistada que fa uns mesos. Avui a la sala d’espera només hi ha els dos fills.

Els fas passar. Porten els resultat de l’estudi psicogeriàtric que li han fet a la Joana per valorar el grau de deteriorament cognitiu actual.

En l’informe destaca un empitjorament respecte a l’estudi previ de fa uns tres anys. L’orienten de malaltia d’Alzheimer moderada. La resta de l’estudi del deteriorament cognitiu descarta altres troballes.

En parlem i acordem que cal una visita amb el neuròleg de referència.

A la zona on treballo, la llista d’espera per a una primera visita ordinària amb el neuròleg ronda els deu-dotze mesos….

Només ha passat una setmana i els fills de la Joana em porten una nota escrita a mà del neuròleg. Han anat a la consulta privada del mateix neuròleg de l’hospital, al poble del costat. Estan molt contents de la visita i sobretot em demanen que els imprimeixi la derivació a l’hospital públic… els explico que la derivació ja esta feta de la darrera visita amb mi. Insisteixen en la necessitat de portar-la per escrit ja que el mateix neuròleg (des de la consulta privada) els va donar hora per anar a l’hospital en vuit dies.

No saps quina cara posar…

Quin és el problema ara? Sense la visita privada s’haurien hagut d’esperar uns deu mesos per ser visitats, però després de ser visitats (i pagar) tenen cita en vuit dies…

Però, on s’escau el problema? Resulta que a l’hospital públic de referència (en tot l’àmbit comarcal) només hi ha un neuròleg una tarda a la setmana.

Tots volem una assistència de qualitat i ràpida; però fins a quin punt és acceptable que els propis especialistes que visiten a un hospital públic/concertat siguin els mateixos que visiten a la privada local? Tot plegat és força pervers, ja que ells mateixos són els primers interessats a tenir les llistes “públiques” saturades… No és una manera fàcil de tenir pacients a la privada?

Equitat? Justícia? I l’ètica mèdica? I les possibles “corrupcions” a què ens porten aquestes derivacions induïdes? No hem d’oblidar que tots volem el millor per al pacient, però alhora hem de tenir en compte la responsabilitat a escala social de tots els nostres actes mèdics (cada recepta o derivació és un taló que es tradueix en “diners”).  L’ètica, fa dies que es deu haver fos quan veus que si et pots pagar una primera visita privada se t’atén abans que si no la pots pagar.

Anuncis

One thought on “A propòsit d’un cas

  1. de todas formas no perdamos de vista el que se tome la decisión que se tome, el primer perjudicado siempre será el paciente. Eso se haga lo que se haga, siempre debido a nuestra incapacidad de combatir el abuso. Y digo bien paciente, que no usuario. Aquí cabría nombrar el principio jurídico que dice “in dubito pro debile”; en la duda, por el débil, reviente quién y lo que reviente.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s