Coses del dia

Baixem persiana. Posem el contestador automàtic. Hem acabat la jornada.

Queda enrere la Maria, de 93 anys, que ve al consultori gairebé cada setmana. No li cal medicament. La seva insuficiència cardíaca està compensada. Però… Viu sola. Té moltes pors i necessita relacionar-se amb persones. A falta de ningú més (no vol “molestar” als fills) tira dels professionals del CAP. Total, no li costem diners…

En tenim moltes de persones grans que viuen soles o en parella i que, com que no volen molestar els fills, demanen que els professionals del sistema sanitari fem les funcions i tasques que hauria de fer la família…

Hem d’anar al seu domicili “urgent” perquè han caigut… i només s’ha d’ajudar a aixecar-los i deixar-los en repòs… Potser donar-los un analgèsic per al dolor del cop… Fer-los companyia una bona estona i fer les tasques de la casa que ja fa molt temps que no convé que facin.

Ens demanen algun medicament per al dolor… Per poder continuar cuinant i cuidant els néts durant les vacances d’estiu. Quan és a ells a qui haurien de cuidar!

Venen perquè escoltem les seves angúnies, perquè els seus fills “passen un moment” ( perquè no sigui dit que no vénen) i les seves joves els diuen que “només parlen dels seus mals”…

Molts fills no han vingut mai a preguntar per la salut dels seus pares… És estrany, tenint en compte que, a més de totes les malalties cròniques que tenen, no són capaços d’entendre, retenir o complir els consells que hem recomanat. És evident que no són capaços de tenir cura d’ells mateixos… Van sols a les consultes dels especialistes… I després, no recorden qui els ha visitat, ni perquè, ni si els han fet alguna recomanació.

Segurament els fills s’aferren a la dita: “ojos que no ven…”

D’altres, però, vénen a la consulta amoïnats per l’estat dels seJous pares que, malgrat estar en un estat físic i cognitiu precari, no volen canviar cap dels seus hàbits. I no volen ajuts… Així que hi ha problemes de compliment terapèutic i de mesures no farmacològiques. Alguns, condueixen… Uff! Com és que els renoven el carnet?

Aquestes són unes poques de les nostres coses de cada dia…

Advertisements

One thought on “Coses del dia

  1. Potser m’equivoco, però el cas de la Maria, de 93 anys, no hauria d’estar també recollit en algun expedient de serveis socials?. Es clar que els fills no tenen una actitud correcta, però potser aquesta senyora hauria de tenir una teleassistència, o un servei d’ajuda a domicili assignat que permetés fer tasques preventives. També, si té molta necessitat de relacionar-se, un nivell de dependència elevat, no se li podria plantejar que consideri l’opció d’ingressar en una residència geriàtrica de Barcelona? Dic això perquè, malgrat que es parla molt de coordinació i integració sociosanitària, la realitat viu com si aquella coordinació i integració no existissin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s