Trastorn límit

La Clara pateix un trastorn límit de personalitat. A més, consumeix diferents drogues, legals i il·legals. Té tres fills de diferents parelles, dels quals li han retirat la custòdia. Viu amb la mare, que fent veure que la cuida, li proporciona alcohol… Legalment competent, és clar.

Tot i que està en seguiment pels dispositius de Salut Mental, no sembla que es prengui la medicació que li prescriuen… De fet, no té cap mena d’ingrés, així que… Em pregunto… d’on pot treure diners per pagar la medicació? 

De tant en tant ve a la consulta excitada, amb una forta olor a gasolina… Reconeix consumir alcohol, compartit amb la mare, que li proporciona…

Em poso en contacte per telèfon amb la seva psiquiatra. Com que la pacient té una patologia dual (psiquiàtrica més toxicòmana)… no és fàcil trobar un lloc on es facin càrrec d’ella… La psiquiatra creu que hauria d’estar ingressada. Però, on? Legalment, és competent. Pot negar-se a ingressar.

La Clara viu en una casa aïllada, amb la seva (probablement trastornada) mare, i un fill de 16 anys, que no sabem d’on ha sortit, ni què fa. Ja no ha d’anar a l’escola. Pot “decidir” on vol viure. Qui s’hi ficarà?

Són tres de les moltes persones que la “societat” no vol veure. La més gran, presumptament vàlida, probablement amb un trastorn límit de personalitat. Com que no es reconeix malalta, ningú l’ha diagnosticat, tot i que fa 20 anys que te contactes, per la filla, amb els serveis de salut mental i els serveis socials. La filla, diagnosticada de TLP i amb addiccions, no troba lloc en el sistema sociosanitari per poder tractar-se: no existeix un lloc adequat per ella.

Els serveis de salut mental coneixen la situació però, un cop darrera un altre, quan la donen d’alta, la posen en mans de la mare… I el fill, invisible. Tot i que hi ha hagut problemes de tutela i hi han intervingut els serveis socials… Tenim el fill instal·lat amb elles. Vàlid, legalment competent, és clar.

Jo no sóc psiquiatra, però dubto de la capacitat de la mare i de la Clara. El servei de salut mental de la zona no ha fet rés en aquest sentit… Ni ha avaluat la mare.

Parlo amb la psiquiatra. Veu que la pacient necessita algun recurs que l’ajudi… No li pot oferir rés. Parlo amb l’assistent social. Veu que la pacient necessita algun recurs que l’ajudi… No li pot oferir rés…

La pacient és a la meva consulta…

I, què he de fer jo?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s