La Rosa ha mort avui a urgències de l’hospital

Amb 94 anys, feia temps que estava enllitada, totalment dependent de la seva cuidadora, que la tenia que feia goig veure-la. S’havia aprimat tant, que era pell i ós. Les nafres de decúbit es tancaven de forma miraculosa, amb les cures de la cuidadora i la supervisió de la infermera.

Fa temps, un assistent social va proposar ingressar-la en un centre sociosanitari. Li semblava que les condicions de la casa on la pacient havia viscut sempre “no eren adequades”… Vam parlar amb els fills: el que vivia amb ella i el de fora. Coneixíem la pacient des que era una persona vàlida i sabíem que era feta a “l’antiga”, de les que les residències li semblen llocs on familiars irresponsables abandonen les persones que haurien de cuidar a casa. Ella mateixa va cuidar el seu marit a casa fins a la seva mort…

Vam pactar amb els fills una millora de l’entorn, que es va fer. Vam entrenar més la cuidadora. La infermera controlava les cures. La pacient, tot i la seva situació de dependència, tenia una bona qualitat d’atenció. Mai havia mostrat signes de patiment. Estava tranquil·la.

Tenia fet l’informe de la seva situació (PIIC) perquè qualsevol professional que l’hagués d’atendre fora d’horari sabés quina era la situació: quedava ben clar que calia tractar-la a casa i que la prioritat era el confort de la pacient.

Un dia va “empitjorar”: tenia febrícula i basques. La família va avisar al CUAP. Per sort, estava de guàrdia la infermera que porta habitualment la pacient i un metge “veterano” que, al llegir les instruccions del PIIC, van recomanar mesures de confort i fer contenció familiar. L’endemà, hi vam anar el metge i la infermera habituals. La Rosa estava tranquil·la, neta i amb la pell ben hidratada. Va obrir els ulls quan vam dir el seu nom. Semblava estar còmoda. Van insistir en les mesures de confort.

Al vespre la Rosa “respirava malament”. La família va tornar a avisar al CUAP. Hi van anar uns professionals que, malgrat el PIIC amb la recomanació de mantenir la pacient a casa, les anotacions a la HC del mateix dia i de l’anterior, van decidir que “havia d’anar a l’hospital perquè estava molt malament: té la TA i la saturació molt baixa i dificultats per respirar”…

És clar… la Rosa s’estava morint. Què s’havia de fer? Contenir la família… La Rosa estava morint tranquil·lament. Però els professionals que hi van anar, consideraven correcte enviar la Rosa a urgències de l’hospital.

El metge que la va rebre a l’hospital es va posar  les mans al cap… “Com han portat aquesta persona a urgències? Està en estat terminal!”… Tot i la seva encertada apreciació, li va posar una via endovenosa amb antibiòtic, oxigen, li va fer una radiografia…

Al cap de 6 hores, la Rosa va morir en una llitera d’urgències, després de treure-la de casa, del seu llit, de la seva cuidadora, després de posar-la en una ambulància, enmig del caos… Això si, va morir amb oxigen i una via posada, un ECG, una Rx de tòrax, les anàlisis fetes i una dosi d’antibiòtic endovenós…

L’endemà, quan ens en vam assabentar, ens va envair un sentiment d’indignació. Tants esforços, tantes valoracions, discussions, aportacions, les indicacions escrites en el PIIC… perquè, finalment, la incomprensible decisió d’uns professionals “de guàrdia”, que no sabien res de la pacient, “passessin” de les instruccions del professionals que coneixem la situació, i ho espatllessin tot.

Només ens queda el consol de pensar que, potser, la consciència i percepció de la Rosa ja eren molt lluny abans de passar per tot aquest despropòsit!

Advertisements

4 thoughts on “La Rosa ha mort avui a urgències de l’hospital

  1. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | Diaris de trinxera

  2. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | FoCAP

  3. Tot i que a vosaltres us ho semblés, crec que la situació no estava tan controlada: el primer cop que algú de la família va avisar al CUAP, ja es podia preveure que entre aquests familiars hi havia qui no entenia que la situació “calia tractar-la a casa” tal i com vosaltres havíeu reflectit en aquest PIIC, aquest era el moment per fer una revisió i veure on estava el problema i mirar de solucionar-ho, abans de que tornés a passar.

  4. Retroenllaç: Els Diaris de trinxera fan visible l'atenció primària de salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s