Complicant les coses

Pacient de 53 anys, en seguiment habitual a l’Hospital del Mar, amb antecedents de malaltia vírica crònica i dos IAM.

Fa tres mesos va ingressar en un centre sociosanitari després d’un ictus isquèmic massiu. No es va considerar per a “codi ictus” per desconèixer el moment d’inici… (hi ha constància que es va traslladar a l’Hospital de Bellvitge menys de 4 hores després de l’aparició dels símptomes). Queda amb una hemiplegia esquerra total.

Al centre sociosanitari se li fa rehabilitació motora… de menys d’una hora diària. A partir del primer mes d’ingrés se li exigeix una aportació de 500€, la seva pensió es de 900€. Ha deixat el seu pis, de lloguer, per no caure en un impagament.

El centre sociosanitari en qüestió fa recaure en la família l’aprovisionament de la seva medicació antiviral crònica que fa temps que pren. La família demana una revisió del grau d’incapacitat i els diuen que no li poden facilitar una ambulància per anar a la revisió; que li demanaran, però haurà de pagar-ho la família i després ja se’ls retornarà l’import. Ningú coneix el formulari de rescabalament, que s’ha d’aconseguir a l’INSS.

Li comento a la família que tot plegat em sembla surrealista, i que tot s’arreglaria amb una trucada telefònica des del centre sociosanitari al lloc de la revisió, o un traspàs d’informació de metge a metge. La família  em comenta que això no és possible: “l’han de veure personalment”.

L’única explicació que se m’acut és que els pressupostos són estancs i cadascú és responsable del seu trosset; caiem en la ridiculesa més absoluta i creiem que és normal!

El que no és normal és estar dirigits per persones que no mereixen aquest qualificatiu! No són dirigents, son autèntics frikis de la gestió! Quan el sentit comú i facilitar les coses al nostres pacients i familiars es converteix en un malson per a ells és que, realment, estem fent les coses molt malament.

La perversió del dolor és l’angoixa sobreafegida als familiars, que prou pena tenen i només els falta que els sobrecarreguem amb una burocràcia absurda i costosa. Kafka es va quedar curt!

 PD…L’atenció que reben els malalts del citat centre sociosanitari és infinitament millorable, però ningú sembla tenir cap interès en fer-ho!

Anuncis

2 thoughts on “Complicant les coses

  1. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | Diaris de trinxera

  2. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | FoCAP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s