Intimitat i recerca

En el CAP Xulosquesom els residents, amb la col·laboració d’algunes tutores, feien un estudi sobre els galindons. Formava part de la seva formació. Estaven ben assessorats pel tècnic de salut. Havien valorat la pertinença de l’estudi, la població a estudiar, la mostra necessària, les variables, els possibles biaixos, les proves estadístiques més adequades…, i fins i tot tenien previst on poder publicar el treball.

Ja havien repartit les tasques i fet el cronograma per dur a terme l’estudi. Ara sols calia obtenir el llistat de pacients diagnosticats de galindons i obtenir la mostra a estudiar. Les noves eines informàtiques, la nova història clínica informatitzada, ho facilitaven molt. Suposaven un enorme avenç: l’estudi era molt més simple ara que anys enrere.

La Mercè, administrativa implicada, els ajudava. Ella es va cuidar de revisar el llistat de persones afectades de galindó de l’Àrea Bàsica de Salut. Havia de comprovar que tots els pacients disposessin de les dades d’adreça i telèfon correctes per poder-los contactar.

Ai!, el cor li va fer un salt!. Què hi feia el seu nom en aquell llistat…? Ostres!, és veritat… anys enrere havia estat atesa per les molèsties del seu galindó per un dels bons metges de família del centre. Es va enrojolar. Era una tonteria, certament, però, això de veure el seu nom en una llista que es passejaria de mà en mà durant dies per a l’estudi dels residents…

La Mercè li va explicar a la resident més espavilada: “Escolta, Núria, a mi em fa cosa veure’m en aquest llistat. Pensant-ho bé, és que ningú m’ha demanat permís per consultar la meva història clínica…”

La Núria no sabia què dir… Va estar a punt de comentar-li: “Cap problema, t’eliminem del llistat…” Però… va pensar que no era molt adequat.

La Núria estava aprenent a fer un estudi de recerca. Era bo, li semblava bé, li agradava. Havia començat a entendre tot allò dels biaixos, de les mostres, de les proves estadístiques…, però ningú li havia explicat que les històries clíniques tenen informació íntima, informació que sols el pacient pot decidir si la comparteix o no. Carai!, li sabia greu…

Anuncis

One thought on “Intimitat i recerca

  1. Doncs caldria advertir a la Unitat Docent on està adscrit el CAP Xulosquesom perquè els facin saber que des de fa uns anys, els treballs de recerca que fan els residents com a part de la seva formació en competències transversals, és obligatori que el protocol del treball passi un CEIC (comitè ètic d’investigació clínica).
    Alguns pensaran…però si es tracta de pacients del seu centre??
    Sí, sí. Malgrat les dades siguin del nostre centre i fins i tot del nostre “cupo” o en el cas dels residents del “cupo” del seu tutor.

    Alguns pensaran…però si només és un descriptiu, no hi ha cap intervenció…
    Sí, si. Malgrat el treball consisteix en revisar les històries clíniques dels nostres pacients, des del CEIC se’ns obliga a sol·licitar el consentiment informat (per via telefònica per exemple per tal d’informar als pacients quer evisarem la seva història clínica, amb quina finalitat i informant que el seu metge està al corrent i donant l’oportunitat a consultar qualsevol dubte i informació que li sorgeixi en qualsevol moment. Evidentment amb el dret de negar-se en qualsevol moment.

    També els diria als del CAP Xulosquesom, als tècnics i a la Unitat Docent a la qual pertanyen que fulls/llistats que s’extreguin han d’anar degudament codificats. No es poden portar noms i cognoms ni adreces als llistats que s’extreguin ni molt menys transportar aquestes llistes amunt i avall. S’ha de procurar que surtin dels centres el menys possible i si és així ser molt curós amb la seva custòdia. A més, un cop ja no siguin útils els llistats caldrà desfer-se com la resta de paper amb dades confidencials, mai es llencen a les escombraries ni del centre ni de casa ni d’enlloc.

    A més, cal recorda-los que com a personal sanitari (aquí incloem a l’administrativa que participa de l’estudi) que tots tenen el deure de mantenir la confidencialitat de les dades, de mantenir l’anonimat dels subjectes de l’estudi, tal i com es recull en el protocol del mateix, que torno a recordar cal passar el CEIC correspoent.

    Per tant, i per tal d’acabar, potser aquell qui sap que passen totes aquestes coses al CAP Xulosquesom hauria de parlar amb el/la Cap d’estudis de la UD Noseenteradená i amb el/la Coordinador/a de tècnics de salut vivoenlaparra de que es compleixin aquests requisits.

    I després, si continua tenint forces i energies pot continuar per advertir als coordinadors docents hospitalaris, on allà tindrà feina per donar i per vendre…perquè tot això que hem recordat s’ensenya als residents a fer durant la seva formació, i per tant ho aprendrà per la resta de la seva pràctica professional no es fa ni s’ensenya als Hospitals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s