Solitud

En Gerard té 32 anys. Quan ve a la consulta, mira a terra i parla amb veu molt baixa.

La seva mare, habitualment no es mou de casa, perquè “està cansada, no té forces…” Està així des que el seu marit la va deixar fa més de 20 anys. Consumeix dosis molt altes de tranquil·litzants, que li van prescriure allà on vivia abans que la coneguéssim. Tots els nostres intents de deshabituar-la, han estat un fracàs. Ella no accepta que té una dependència. Quan l’hem derivat a l’equip de salut mental, mai no hi ha anat. Sempre entra sola a la consulta.

També hi ha la seva germana. Sobreviu com pot a una relació d’abús moral. Fa anys que se n’ha separat. Però cada vegada que va a la ciutat, es maquilla i es vesteix “per si se’l troba”… Està en tractament antidepressiu, indicat pel psiquiatra. Sempre entra sola a la consulta.

En Gerard havia tingut una parella. Fins i tot se’n va anar a viure amb ella. No va durar gaire. Ell va perdre la feina. Llavors, tot va anar malament. I ara, torna a viure amb la seva mare i la seva germana. Sempre entra sol a la consulta. I sembla tant desvalgut…

Tres persones, mare i dos fills, que comparteixen espai per viure, però que estan tan sols.

En Gerard consulta perquè està amoïnat per una taca que li ha sortit al pit (queratosis seborreica de menys de 5mm…). Se’l veu tan sol…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s