La farmàcia

farmacia

Porto alguns anys exercint la medicina. N’he vist de bastants colors però una de les coses que m’han xocat més ha estat aquest consell televisiu que es veu al final dels anuncis comercials televisius.

Penso que en el consell no es fa diferenciació entre la persona que despatxa a la farmàcia i el llicenciat en farmàcia. Amb tota seguretat el llicenciat, com es diu vulgarment, en sap un pou; els seus estudis l’avalen. També estic convençut que el senyor o senyora que despatxa a la farmàcia, ha rebut els coneixements necessaris per realitzar la tasca que fa. Tot i així, hi ha coses que vistes des d’un consultori xoquen…Tot seguit ho intento explicar.

He tingut la sort d’haver treballat a l’estranger… No estic segur que passi en la capital del país,  ja que a les capitals tot passa més ràpid, però en la farmàcia del barri de l’ambulatori on treballava no hi havia cap medicació que es dispensés sense haver passat per les mans del Senyor Farmacèutic. El farmacèutic donava personalment al pacient el nombre de pastilles recomanades pel metge; si la capsa era de catorze pastilles i el metge havia recomanat tractament per tres dies cada dotze hores, el farmacèutic donava sis pastilles en total i el pacient en pagava la part corresponent (estalvi econòmic que aquí no es produeix). El Senyor Farmacèutic s’assegurava que el pacient havia entès el que havia de fer: com calia prendre la medicació, quan i durant quin temps, possibles efectes adversos, etc. Si el metge ja ho havia fet (com hauria de ser) ho repassava amb el pacient i, si no, li ho explicava (increment de la seguretat del pacient). Servei high standard, com als natius del país els hi agrada dir. Les conseqüències eren evidents: per treure la medicació havies de tenir paciència; en moltes ocasions si no estaves massa malalt el millor era deixar la prescripció i tornar desprès d’haver fet la compra o haver donat una volta pel barri.

Hi vaig treballar 4 anys en aquell país, no l’enyoro, m’estimo la meva terra i sobretot la meva gent; però una cosa és ben certa: en 4 anys no vaig veure mai un ull “a la virulé” per culpa d’unes molèsties oculars tractades amb corticoides sense prescripció pensant que s’estava tractant una conjuntivitis banal en lloc d’una herpètica; ni pielonefritis ingressades més del que seria normal a causa de les múltiples resistències que s’havia creat una dona jove que es tractava els refredats amb antibiòtics administrats sense receptes; tampoc vaig veure cap paracetamol efervescent aplicat via vaginal; ni tractaments antibiòtics que no han funcionat perquè es prenien amb una bona tassa de llet que impedia l’acció de l’antibiòtic.

Tot i que és cert que en ocasions no cal explorar el pacient ja que només preguntant pots arribar a saber què esta passant, sempre m’ha estat difícil entendre que es puguin recomanar productes farmacèutics sense haver realitzat una bona exploració física… ja que fins i tot fent-ho així, en ocasions, és força complicat…

Cal entendre que aquest escrit no és una crítica, cal llegir-lo com una reflexió personal i constructiva. I entenent això, penso que val la pena assegurar-se que la persona que ens ven un medicament sense recepta té la capacitat de fer-ho i no correm cap tipus de risc a canvi d’obtenir una assistència més ràpida.

Anuncis

3 thoughts on “La farmàcia

  1. Si vols comparar el servei farmacèutic amb els d’un país del nord hi trobarem mil i un defectes però també té avantatges el nostre.. Malgrat això , després de mes de 30 anys de treball en farmàcia rural et puc explicar que estic mes que satisfeta de la feina que fem. Jo també et puc fer llista de piltrafes de metges, el “prenguis un antibiòtic per telefon”, tractaments crònics dubtosos de laboratoris “generosos”… Senyor metge, no fiqui a tothom al mateix sac. Aquest anunci que vostè critica jo penso el contrari, que ha fet que molta gent recorri i pregunti mes a la farmàcia després que el metge del CAP disposi de 10 min per pacient.

    • Agnes, tos en fem d’errors. Tan sols recordar-te una de les primers frases del escrit: “en el consell no es fa diferenciació entre la persona que despatxa a la farmàcia i el llicenciat en farmàcia”.
      No tinc cap dubte que tothom actua de bona fe, i no es la meva intenció posar-me en contra dels farmaceutics, però em genera molts dubtes un corticoide ocular despatxat per algú que no te perquè tenir coneixements sobre el tema (el que despatxa a la farmàcia, que no el farmaceutic).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s