La Irene plora. Jo també

Conec la Irene fa més de 12 anys, des que vaig arribar al poble. Era una dona enèrgica, positiva, que ho portava tot endavant. Malgrat la seva malaltia cardíaca, des que va tenir una febre reumàtica a la infància… Va cuidar la seva germana, que va morir de la mateixa cardiopatia… Ha superat dues intervencions cardíaques per posar-li pròtesis (ara mecànica). Diabètica, amb ACxFA, en TAO, polimedicada… Ho tira tot endavant… Les seves malalties, la casa (massa gran, massa lluny de tot), els néts (que cuida quan la filla, separada, els hi deixava), el marit (amb qui no té una bona relació)…

Sempre ve a la consulta sola. És valenta. Entén la seva malaltia, els riscos, què li pot passar… Té les idees clares. Sap què vol… Es cuida. Voldria viure a Barcelona, on hi té un pis i se sentiria més segura. Hi té el seu cardiòleg de sempre, el cirurgià cardíac que l’ha operat… Però el seu marit vol viure en una casa a la muntanya… aïllada. La Irene s’hi resigna.

Fa uns anys, la Irene comença a tenir problemes de memòria. Poc a poc, va perdent capacitats d’autocurar-se, de fer les tasques de casa, de tenir cura dels néts…

Al mateix temps que la Irene va davallant, el seu marit va prenent la responsabilitat de la seva cura. Després d’un temps de cuidar-la a casa, el marit (i la filla) decideix portar-la a un centre de dia, de dilluns a divendres. Així ell està més lliure per fer les tasques de casa i continuar tenint cura dels néts…

Què en pensa la Irene? No hi està d’acord, però “me ha tocado esto, doctora”… Sempre que ve a la consulta es mostra enfadada amb el seu marit. Es conforma amb la situació, però no li agrada.

Un dia, el marit de la Irene em porta una recepta de la neuròloga… Li ha prescrit memantina (en una recepta del SCS) i haloperidol (en una recepta “blanca”), segons el marit, perquè la Irene està “agressiva” en el centre de dia.

A la consulta, la Irene mostra el seu desacord amb el marit, que explica que “ella, no s’assabenta de res”. Programo una visita en 15 dies per veure què passa.

Als 15 dies, el marit de la Irene m’informa que la Irene demà ingressa en una residència. En un altre poble. Miro a la Irene. Té una tristesa mai vista dibuixada a la cara. No en queda rés de la dona animosa i amb empenta que havia estat. Resignada. Desactivada.

Actualitzo els diagnòstics, la recepta electrònica, l’informe del PCC… El marit insisteix en què la Irene “ella no s’assabenta de res”…

Quan està tot fet, m’aixeco per acomiadar-la. Tinc la sensació que no la tornaré a veure. Ella camina cap a la porta. L’acompanyo. Abans que surti, la paro i l’abraço.

Veig que les llàgrimes li cauen cara avall. Sembla que d’alguna cosa sí que s’assabenta…

Tanco la porta de la consulta i jo… també ploro.

Advertisements

3 thoughts on “La Irene plora. Jo també

  1. Si la senyora Irene no vol anar a una residència, no s´hauria de permetre que el marit decidís per ella. Dius que ella: mostra el seu desacord amb el marit, quan ell explica que “ella, no s’assabenta de res”, veus que les llàgrimes li cauen cara avall i et sembla que d’alguna cosa sí que s’assabenta. Aquestes situacions ens fan patir, però sobretot fan patir perque veu que aquells familiars a qui ella ha dedicat amor i cures han oblidat que ella també les mereix i decideixen que prefereixen cuidar a uns nets que cuidar-la a ella, i també veu que aquells professionals als que ha ella ha confiat la seva salut i ha confessat els seus desitjos també han oblidat el que ella els ha expressat, en definitiva plora perquè ha perdut la batalla i se´n adona de que està sola.

  2. Retroenllaç: Els Diaris de trinxera fan visible l'atenció primària de salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s