La Maria no pot més

La Maria em diu, mig avergonyida, que no pot més…

Fa mesos que batalla amb la cura dels seus pares, tots dos pacients crònics molt i molt complexos, que viuen i volen seguir vivint sols, però que no son capaços d’autocuidar-se, que s’equivoquen i obliden prendre la medicació, que no recorden quan tenen visites de control, i que s’enfaden quan algú els diu que necessiten ajuda…

La Maria fa gairebé cada dia els 20 km que separen casa seva de la dels seus pares. I cada dia es troba amb un o altre problema. Quan el pare no s’ofega, i ha de córrer a portar-lo al consultori o a urgències de l’hospital, la mare no pot caminar de dolor. O s’han barallat i estan de mal humor. O ha caducat la recepta. O falten medicaments. O els han barrejat i no es pot saber quina pastilla és de qui. O s’ha d’anar a comprar menjar. O no funciona la rentadora.

Mai li donen les gràcies. Al contrari: ella, que procura cuidar-los i que es cuidin, és “la dolenta”. En canvi, els seus germans, que “passen” i minimitzen el problema, son “els guai”… O potser creuen que “com que jo sóc la noia, és la meva feina”.

“No puc més. No tinc vida. I, a més, sóc la dolenta. Podria passar d’ells, com fan els meus germans. El meu marit em diu que els deixi estar, que faci com els meus germans. Però jo no puc.”

Em sap greu la situació de la Maria. No és pacient meva, viu en un altre poble i allà hi té el seu metge. Però veig que necessita més ajuda ella que els seus pares.

Que puc fer per ella?

Anuncis

One thought on “La Maria no pot més

  1. M´ha emocionat el teu missatge, sóc treballadora social d’una area bàsica de salut i tracto cada dia problemes com el que tu exposes: és la meva feina !!! Bàsicament primer caldria veure les necessitats d´aquesta parella de gent gran i els possibles ajuts i recursos amb els que es podrien comptar per a resoldre aquestes necessitats: Servei d´ajuda a domicili, teleassistència, àpats a domicili, voluntaris, centre de dia, programes Respir… això depèn molt del municipi on us trobeu, per tant sense més dades i també sense veure la situació no et puc orientar. A la vegada cal fer una valoració de la dinàmica familiar tenint en compte totes les parts, veient perquè hi ha fills que no col.laboren i intentant que es facin càrrec de la situació dels pares i de la filla que fa de cuidadora: Un bon suport familiar és sempre millor que qualsevol servei extern. Per fer tota aquesta feina, evidentment necessites a algú que sàpiga valorar aquest tipus de situacions, que conegui com s´articulen els serveis i recursos i la forma de modificar les dinàmiques familiars, és a dir necessites a un Treballador Social Sanitari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s