Interpretacions

De com les paraules adquireixen un significat diferent de l’original segons la interpretació que li donin les orelles que l’escoltin.

Tenim a la consulta la Sra. Ignàsia, de 92 anys, una dona gran, petita, vestida de negre, que recolza les mans sobre la falda amb un posat tranquil, solcat per les arrugues de la vida.  Viu sola, és autònoma i té el cap clar i els ulls vius.

L’acompanyen els seus dos fills, com dos guardians, que semblen preocupats.

“Doctora, nos ha comentado el Dr.Marin –el seu metge privat- que convendría hacerle un analisis para ver cómo está, que ya hace mucho que no le hemos hecho ninguno”.

La Ignàsia no diu res, probablement perquè tampoc hi sent gens i continua mirant-me fixament.

Reviso els problemes de salut presents a la història clínica i no en té cap d’interès, tret d’algun refredat i prou. No pren medicacions. L’última analítica que consta és de 2007 i no presentava llavors cap alteració.

La meva valoració immediata és “¿para qué quieren que hagamos un análisis?”. Mala pregunta, sorgida a la defensiva. De seguida hi afegeixo: “quiero decir”- adreçant-me a la Ignàsia – ¿Le duele algo? ¿Ha perdido peso? ¿Ha dejado de comer? ¿Cada cuánto va al baño a hacer deposiciones?”. Totes les respostes dins del bombardeig de preguntes estan dins de la normalitat.

Li prenc la tensió arterial, l’ausculto i cap indici d’alteració.

Els fills ajuden a la Ignàsia a vestir-se i allà que la torno a tenir, asseguda tota negra davant meu.

Després de l’exploració sense alteracions, comento als fills que una analítica que no tingui un objectiu en sí en algú que té un bon estat general i en l’edat de la mare, podem fer més iatrogènia que bé a la seva salut.

Els fills se’m queden mirant una estona i la Ignàsia impertèrrita fins llavors, diu : “¿Qué dice?” mentre li estira la màniga a un dels fills.

“Mama” – li diu l’altre- “dice la doctora que te vas a morir!”.

La Ignàsia, sense alterar-se gens, posa una mà sobre l’altre i em diu: “pues claro! Todos nos vamos a morir algún dia!” i torna a quedar absorta en els seus pensaments envoltats d’un silenci presbiacúsic.

Quantes interpretacions d’allò que expliquem als pacients surten per la porta a diari sense que les puguem reconduir? Quantes coses fem a diari “de control” i que no caldria fer?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s