Comiat

Entra en Ramon, a qui conec de fa més de 10 anys.

Vinc per tres coses, em diu…

Una, la piga que ha crescut una mica… Dermatoscòpia, queratosi seborreica.

Dues, dolor a la mà, que ja ha desaparegut.

I tercera… Emocionat, em diu… “Marxem del poble. Fem un canvi de vida. Fa temps que hi anem reflexionant. Et vull agrair l’ajuda que m’has donat tots aquests anys. Com coses que m’has dit que m’han fet pensar…”

No sé què dir. “Gràcies, Ramon. M’esforço en fer bé la meva feina. M’alegro d’haver-te ajudat”.

Atabalada, em poso a pensar si conec algun metge de confiança per recomanar-li al poble on anirà a viure. No en trobo cap.

En Ramon tampoc venia a buscar això. Venia a acomiadar-se i a agrair-me alguna cosa que jo no sóc conscient d’haver fet. Per mi, simplement, he “passat” consulta…

Satisfacció, alegria i tristesa.

Per sort, quan tanco la porta no m’he d’enfrontar a una altra història: tinc el temps per esmorzar…

Respiro fons. Una abraçada, Ramon.

I bona sort.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s