MÚSICA MESTRA!

Fa uns cinc anys que vaig a veure una pacient de 99 anys al seu domicili. Va marxar a Argentina amb els seus pares durant la guerra civil i va ser l’única germana que va  tornar, després de la dictadura, a viure a Barcelona. És mestra de música. Viu sola. No té família i els caps de setmana es troba amb unes amigues del barri que l’acompanyen a missa a l’església del Pi. Aquest és tot el contacte que té amb el “món exterior”. Viu a un pis immens i preciós a la part vella de Barcelona. A l’hivern hi fa molt fred. Moltíssim. Ella porta múltiples capes de roba sorgides una a sobre de l’altra però sempre em rep somrient, maquillada i amb les seves joies. Ha fet un hematoma subdural per una caiguda a casa fa poques setmanes, però això no ha fet que no tingui clar el que vol i que continuï tocant cada dia el seu piano.  Cada cop pot tocar menys, l’artrosi de les mans ha anat evolucionant i les rates s’han anat menjant la majoria de cordes.  La vaig a veure per un motiu: no és la seva hipertensió, ni la diabetis, ni la seva artrosi, ni la seva degeneració macular. La vaig a veure perquè rebutja el suport del serveis socials.  Això crec que també és feina nostra. Aquesta setmana crec que estem les dues contentes: jo perquè hem aconseguit que accepti estar unes hores cada dia acompanyada i ella perquè la treballadora familiar sap tocar d’una forma espectacular el seu piano.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s