No trobo les paraules

Conec de fa temps la Joana i el seu marit. Vénen sovint a la consulta.

Ja fa més d’un any que la Joana va començar a “canviar”. Estava agressiva, s’enfadava amb facilitat per coses poc importants, fins i tot em renyava per alguna qüestió de l’atenció rebuda… El marit em va posar sobre la pista (ell ja feia uns dies que, sense tests, tenia el diagnòstic!): la Joana s’angoixava molt perquè anava perdent la capacitat per trobar les paraules; semblava que sabia què volia dir però no se’n sortia; a més havia perdut algunes altres capacitats instrumentals. I tot plegat l’angoixava.

Hem fet el que diuen els protocols, els tests i les proves complementàries d’imatge i analítica per descartar altres causes del deterior cognitiu que ha iniciat la Joana. Tot fa pensar que la Joana pateix una demència tipus Alzheimer. D‘acord amb ells, fins ara no hem fet la part “final” dels protocols: derivació per a prescripció de fàrmacs d’utilitat no demostrada…

Avui ha vingut la Joana a la consulta, acompanyada com sempre del seu marit. Fa dies que plora, que està més neguitosa. El marit, com sempre, respectuosament la deixa explicar-se (i ell col·labora a fer-ho entenedor). La Joana, nerviosa, em diu que segueix sense trobar les paraules i intenta explicar-me, sense èxit, altres coses, i es posa nerviosa, i se li humitegen els ulls. I parlem de si seria útil que la veiés un altre professional, especialitzat; i diu que potser sí, i s’entrebanca en el raonament, i diu que potser no cal. I enmig del neguit i del discurs inconnex em diu que confia molt en mi i torna a dir que potser no cal res més i que en realitat m’està molt agraïda per tot aquest any… I, nerviosa, torna a plorar suaument. I em mira, trista…

I jo no sé què dir-li, no sé què més explicar-li, no sé fins on ens entenem… I li demano si vol parlar o que jo li parli d’alguna cosa més. I quedem per un altre dia. I quan marxa, mentre es posa l’abric, amb els ulls brillants, em diu “gràcies”. I fuig darrera el seu company de tota la vida.

I em quedo astorat, i no trobo les paraules, i se m’humitegen els ulls, bo i que he de cridar un altre pacient i atendre’l…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s