Desig d’eutanàsia

Després de cuidar la seva dona, que anava perdent el senderi, durant anys, en Pere, de 78 anys, ha claudicat i ha pres la decisió de buscar un lloc on la cuidin.

Fa tres mesos que està en una residència, la millor que ha trobat.

Ara s’ha d’operar del genoll. No es podrà valer per ell mateix. I està sol. La filla treballa. Haurà de busca un lloc provisional on el puguin cuidar. No en troba cap.

Ja fa unes quantes consultes que em parla d’un tema: l’eutanàsia.

Ha visitat moltes residències, buscant un lloc per la seva dona i per ell… “No entenc perquè s’ha de viure d’aquesta manera… Es veu cada panorama… Haurien de fer alguna cosa: això que en diuen eutanàsia, quan es legalitzarà? Ha d’arribar. No vull ni pensar que jo pugui estar en una situació com les que veig. És indigne. No ho vull per a mi. La meva dona ja confon el nostre fill amb el seu germà, que ja és mort”.

“M’ajudarà si m’hi trobo?”

“Què vols que faci per tu, Pere, arribat el moment?”

“No faci res. No em doni medicaments per allargar-me la vida. Si pot, doni’m una empenta. Ja sé que no és legal. No vull posar-la en problemes. Tant de bo pogués acompanyar-me a ben morir. La meva filla no ho entén. No puc parlar amb ella d’això.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s