La Marta plora a la consulta. Ve a explicar-me que tenia mals de cap, que no dorm bé… Jo la conec. Li veig la cara.
- Què passa Marta? Què m’has d’explicar?
La Marta explica que acaba de tenir un problema laboral. No ha aconseguit la feina que ja tenia coll avall i en la qual havia posat tantes esperances.
Ha aconseguit una feina de neteja i de teleoperadora. No és allò que esperava.
No pot dormir. No té ganes de sortir de casa. No té amics. Ni família. La seva parella també té problemes laborals. S’ha tancat en ell mateix.
Se sent tant sola!
Plora. Em demana permís per agafar un mocador de paper de la caixa que tinc a sobre la taula…
- Perdona, em sap greu… No hauria d’haver plorat aquí…
- Per què no? Aquest espai (la consulta) pots usar-lo per tot allò que et faci falta…
La Marta se’n va pensant que jo, el seu metge de capçalera, no estic per “aguantar” els seus plors… Que no és la meva feina.
Quina és l’expectativa que la comunitat té sobre les tasques del metge de capçalera?
Perquè la Marta creu que no hauria de plorar a la meva consulta?
Diaris de trinxera 