Terra de ningú…..la història continua (i 2)

Fa poc temps us vaig explicar la història d’en Jordi, un home de 50 anys diagnosticat d’una síndrome de  Korsakoff .

Ara m’agradaria explicar-vos el cas d’en Carles, un senyor de 47 anys  amb una diabetis mal controlada, cec per una retinopatia diabètica. Quan començo a atendre el cas el Carles vivia amb la dona i un fill de 12 anys que segons ell, el maltractaven psicològicament. Era un cas en seguiment per la ONCE. Davant la situació que m’explica ell i la seva germana, em coordino urgentment amb els serveis socials, que després de valoració conjunta a domicili, decideixen iniciar un servei de suport a domicili pel control de la medicació i els àpats. Amb ajut de la seva germana comença a fer els tràmits de separació amb el dictamen per part del jutge que qui deixa el pis és ell i  allà viuran la dona i el fill (pis de lloguer del patronat i a nom del Carles)

Passat un mes de la sentència des de serveis socials han d’ampliar els serveis d’atenció i suport a domicili ja que la dona i el fill han marxat i ell no sap on són. Encara li resten dos mesos per deixar el domicili.

Davant aquesta situació ens plantegem conjuntament amb els serveis socials quin és el recurs més adient per a la seva situació. La ONCE diu que no té residències ni pisos on es pugui allotjar i des de serveis socials el que li poden oferir és una pensió a Barcelona. Ell coneix perfectament el recorregut de casa seva a les botigues on compra normalment, al CAP, a la Caixa, etc., però si el canvien de barri, d’ubicació, com es manegarà el Carles?

En tot aquest procés el senyor es descompensa, comença a tenir al·lucinacions, incontinent total, no obre la porta a les treballadores familiars, ni a la germana ni a ningú.

Després de molt insistir i treballar tots a una  aconseguim que vagi d’urgències a l’Hospital del Mar, on ingressa a la unitat de psiquiatria,  un ingrés d’un mes per control de la simptomatologia i de la medicació, durant l’ingrés pateix dos ictus que el deixen totalment enllitat i des d’allí passa a l’ unitat de pal·liatius  de l’Esperança on mor a la setmana de l’ingrés.

Tota aquesta “lletania” va durar més de 6 mesos amb visites constants a domicili, a la consulta, trucades de la germana desesperada, coordinacions constants amb tots els serveis i no hi ha resposta enlloc….ell desesperat perquè havia de deixar el pis i no sabia  on aniria a parar, no tenim resposta…..

El no tenir resposta a aquestes situacions moltes vegades fa que els treballadors socials sanitaris ens desgastem físicament i emocionalment i evidentment les famílies es desborden, deixen de donar suport i desapareixen  amb la qual cosa les situacions empitjoren molt més.

L’Estat té l’obligació legal, moral i ètica de cobrir aquelles necessitats de les persones fràgils a les que les famílies no arriben però està estirant tant de la corda que al final aquesta es trencarà i les famílies acabaran per no implicar-se gens.

De moment no he tingut mai la sensació de ser una pilota que va rebotant de servei en servei a veure qui m’ajuda però en moltes situacions viscudes a la consulta puc arribar a empatitzar amb aquest familiars i entendre aquestes situacions de fugida.

Finalment vull fer un reconeixement a tots aquells cuidadors i famílies  que aguanten fins a límits infinits, cuidant dels seus malalts . Es mereixen tota la meva admiració per la seva paciència, tenacitat i esforç físic i mental…gràcies cuidadors!

Suposo que hi haurà una tercera, quarta,  cinquena …..part de Terra de ningú si les institucions no es posen d’acord i deixen de passar-se la pilota entre ells, Senyors… Això no és un partit de bàsquet!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s