Receptes del trauma privat

La Maria i en Pere sempre han tingut la seva assegurança de salut privat, des que els treballadors del camp no tenien assegurança pública. L’han conservat. Hi confien.

Avui venen perquè “els faci les receptes” del traumatòleg…

A ella, hipertensa i cardiòpata, el traumatòleg li prescriu un corticoide intramuscular 15 dies per una espatlla dolorosa.

A ell, hipertens amb malaltia renal crònica, li prescriu diclofenac intramuscular cada dia per “dolor al peu”.

Dedico uns 30 minuts a explicar-los perquè no només “no els faré la recepta”, si no que els recomano “amb alt interès” (tot i respectant la seva decisió autònoma) no fer-se els tractaments recomanats pel traumatòleg, atès que el balanç risc-benefici, per a ells, és desfavorable.

La Maria i en Pere es queden dubtant. Què han de fer? En qui tenen més confiança? El traumatòleg “és un especialista”.

Però, el corticoide que li ha receptat (Inzitan) no “entra” en les prestacions del SCS. Com és que li recomano que no faci el tractament? Sembla que el tema de “fer o no la recepta” no hi té res a veure…

I el diclofenac intramuscular? Com es justifica prescriure un medicament intramuscular (que té una alerta de seguretat cardiovascular de l’EMA) quan hi ha una alternativa oral?

La Maria i en Pere se’n van desconcertats… Seguir les recomanacions de qui?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s