Llenguatge no verbal

En Igor és polonès. No parla ni un borrall de català, castellà, anglès, francès… Sol venir a la consulta amb un amic, que parla anglès… L’hem visitat uns quants anys. Ha tingut una fibril·lació auricular; li hem fet el control del tractament anticoagulant; li hem fet les visites de seguiment… Com hem pogut. Amb el seu amic de traductor. Amb llenguatge gestual, quan el seu amic no ha pogut acompanyar-lo…

Fa unes setmanes va canviar de domicili. Viu al poble del costat. Com que hi ha problemes de desplaçament entre els dos pobles (si no tens cotxe), li recomanem canviar de metge i visitar-se en el consultori del seu poble…

Avui ha tornat a la consulta. Ve sol. No entenc gaire què em diu.

L’administratiu m’explica que fa uns dies va venir amb el seu amic demanant tornar a ser atès per nosaltres… El metge del seu poble no li va agradar gens.

Encara no s’ha de fer el control del tractament anticoagulant, ni analítica; es troba bé… No explica cap motiu de consulta. Només em diu que està bé.

No acabo d’entendre perquè ha vingut… Fins que m’aixeco per acomiadar-lo… i ell, alt i gran com un Sant Pau, somriu i m’abraça donant-me uns quants cops, dient “doctora, contento, doctora, gracias”.

Ha estat com si m’abracés un ós. Se n’ha anat tan content…

L’Igor m’ha deixat pensant… Què fa que, sense poder entendre’ns parlant, un pacient sigui capaç de valorar si un metge li agrada o no?

De vegades, la nostra feina és ben sorprenent.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s