Però el problema és un altre

El senyor Joan té 84 anys, viu i està sol, té dolor.

Tinc escales per avaluar el seu dolor, tinc un arsenal terapèutic que no li basta el que li quedi de vida, per assajar-los tots, però…… pel que crec que seria el conhort més important per al seu dolor: NO ESTAR SOL… no tinc res!

La Mireia no pot dormir, demana un hipnòtic…qui dormiria sabent que demà no pot donar de menjar als seus fills?

La senyora Anna ve per a resultats d’analítica de control de la diabetis, només seure es posa a plorar, un fill seu ha estat desnonat i el seu marit ha quedat al atur…no és moment de parlar d’hemoglobines glicosilades.

En aquests casos codificarem a la història clínica: dolor crònic, insomni, DM2 no controlada… quan el problema que pesa més, tots sabem que és un altre, i de què disposo ? … de fàrmacs els que vull i més!  Però no necessito fàrmacs d´última generació (que per cert amb uns preus desorbitats i amb poca o nul·la aportació respecte als més antics ) tots sabem que la solució és una altra.

En Joan, na Mireia, l’Anna ja no són anècdotes, cada vegada són més les persones a qui atenc que fan que em replantegi el què i com ho faig.

Tot i la meva sensació d’impotència, sempre són ells qui m’acaben conhortant amb un “moltes gràcies per escoltar-me, m´ajuda molt”.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s