Equitat a la (e)-consulta

Fa unes setmanes vam fer una reunió al centre on ens van explicar la nova modalitat de consulta mitjançant visites virtuals a través de l’eCAP, l’e-consulta. Aquesta nova manera d’atendre als pacients va generar tot tipus de reaccions per part dels companys, des de qui pensava que potser en algun moment del futur podríem fer part de la feina des de casa, fins a qui li generava angoixa per la dificultat en manegar les noves tecnologies. A mi, a priori, abans de posar-la en marxa, em planteja molts dubtes.

En primer lloc, em pregunto com afectarà això a l’equitat en l’accessibilitat, ja que aquestes visites ocuparan un temps que ara estem ocupant fent altres tasques. Ahir la infermera amb la qual treballo em deia que ella volia que constessin a la seva agenda com a visites “normals”, ocupant espai que actualment està reservat per a visites presencials, i ho diu amb certa raó, ja que d’algun lloc hem de treure el temps per respondre les e-consultes. Ara mateix amb les llistes que tenim de visites presencials, administratives i telefòniques, i tota la feina que d’elles se’n deriva, no és que ens “sobri” el temps, així que afegir-les sense més a tot el que ja fem pot generar encara més sobrecàrrega de treball.

Si finalment es fa, el fet de reduir visites d’altres tipus, probablement generarà més dies d’espera per a una visita presencial o telefònica, que els patirà la gent que no té accés a internet, és a dir, persones grans sense familiars que li facilitin un accés a internet, i gent amb menys recursos tecnològics i socioeconòmics… Un cop més, la Llei de Cures Inverses pot fer la seva aparició a escena, justament les persones que més ho poden necessitar, poden acabar tenint una accessibilitat més restringida. Podria passar que acabem dedicant temps a resoldre dubtes “virtuals” (probablement de patologies no greus en gent jove), que li estarem restant a l’atenció presencial, telefònica, domiciliària, o fins i tot de coordinació amb altres serveis, de persones de més edat  i menys recursos (i per tant, més patologia)… i jo em pregunto… l’administració, en implantar aquesta modalitat, s’ho ha plantejat això?  S’ha plantejat que els i les professionals tenim els nostres límits? Que si estem fent una activitat, necessàriament en deixarem de fer d’altres?  S’ha plantejat quins seran els usuaris que faran ús d’aquesta aplicació? Quins són els que no ho podran fer? En quins d’ells hem de centrar els nostres esforços? Són reflexions que, si des de l’administració no es fan, els i les professionals ens les hauríem de fer, per evitar que surtin perjudicats una vegada més els col·lectius més  vulnerables.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s