Ai, els donuts!

Acudeix un pacient, de vida activa, el qual feia dies que no visitava.
M’explica en Pep, que des de fa mesos li fa molt mal la cama, que li baixa per darrera. Ell ha mirat internet i coincideix amb el que s’identifica com una ciatàlgia.
Em comenta que ha vingut diverses vegades al CAP, on s’ha visitat amb el metge d’urgències. També ha anat en moments de molt dolor a l’hospital. Sempre li posen una injecció, millora una mica i ja està. “Els metges insisteixen que no és una ciatàlgia, perquè quan m’aixequen la cama no em fa molt mal.” M’explica que ha mirat per internet, els exercicis de rehabilitació i els fa a casa, i millora una mica. Diu que quan li fa més mal és quan està quiet i de peu.
Em sorprèn molt tot plegat, en Pep és operari i fa molt d’esport. Ve molt puntualment.
A l’explorar-lo coincideixo amb els companys que l’han visitat i és cert té Lasègue i Bragard negatius. Aleshores li palpo les apòfisis espinoses lumbars, amb la sorpresa que trobo L3 enfonsada.  Li pregunto, i vostè, mai li han tocat l’esquena en totes aquestes visites i injectables, i em contesta: ” no doctora, vostè és la primera”
I jo penso, ai els donuts!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s