Luís

En Luís vivia amb la seva mare fins que va morir fa 13 anys, quan el vaig conèixer. No té família aquí ni tampoc massa enlloc, ni amics ni ningú… Beu massa. Al cap d’un temps se li diagnostica una encefalopatia de Wernicke derivada de l’alcoholisme, una diabetis insulinodepenent, i una patologia urològica inespecífica, de la qual no sabem exactament el nom ni el tractament.

Quan en Luís va a l’hospital per tractar els seus problemes urològics l’acompanya una treballadora familiar que li posen els serveis socials. Nosaltres no veiem la història hospitalària. La noia que l’acompanya fa anys que ens coneix, a mi i a ell, i m’explica com pot tot allò que els diuen els especialistes.

“A Luís se le escapa el pipi, pero no quiere tomar la medicación que le dan para evitarlo porque entonces no se le levanta y no está dispuesto a aceptarlo”. Jo pregunto: “¿por qué se le escapa el pipi?” “¿por qué le llevan desde urología?”… “No lo entendí muy bien, todo empezó hace años; yo no le conocía”.

Intentem parlar via mail amb urologia, sense èxit. Probablement haurem d’insistir més, usar diferents vies: mail, telèfon, potser fins i tot presència física… Però qualsevol actuació amb el Luís et pren 2 o 3 hores de feina ben bones i mai trobem el moment.

Passa el temps i un dia trobem a casa seva un paper de l’hospital, amb una firma manual poc clara i sense data, on posa que se li dóna l’alta al pacient per negació al tractament. Quan deu fer d’això?

En parlo amb el Luís, que no surt de la seva petita obsessió: “En el hospital me estropearon de abajo y desde entonces no funciono. Es culpa suya, no quiero volver”.  Actualment en Luís ha deixat de beure aigua per intentar evitar la incontinència i presenta infeccions d’orina de forma habitual. Només beu algun glop quan les cuidadores n’hi donen (té cuidadora 1 hora i 45 minuts al dia, de dilluns a divendres).

En Luís entén que si begués aigua evitaria infeccions? Que si es prengués la medicació milloraria la incontinència? Que si no s’escapés a comprar iogurts edulcorats o orxata milloraria també la seva diabetis i el seu benestar general? L’hem d’obligar a ingressar a una residència? Serveis socials de moment diu que no, no hi ha risc per terceres persones. I per a ell? Ell no vol de cap manera marxar de casa seva.

“Más adelante”, diu des de fa anys. Què el faria més feliç? Viure a una residència amb millor salut física, però sense llibertat? O trobar-se més malament i seguir vivint a casa seva? Quan hem de deixar de respectar la voluntat dels pacients amb demència? Com els protegim d’ells mateixos? Nosaltres, hem explicat bé a serveis socials els riscos que té el Luís contra la seva pròpia salut?

Escriure m’ha animat. Demà tornaré a parlar amb el seu metge i revalorarem el cas. Potser tindrem idees noves.

Gràcies.

Anuncis

One thought on “Luís

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s