No marxi, doctora!

No em deixa de sorprendre com de pacients són la majoria dels pacients.312temps-001

Crec que a hores d´ara, ja en som moltes que pensem “vull fer això però no així” .Jo particularment estic en la recerca de poder fer les coses millor, però de moment no me´n surto, ans el contrari. M´engresco en projectes que em fan créixer professionalment i que vull pensar que milloren l´atenció que dono als meus pacients però que passa? el temps és limitat, no puc ser per tot i això fa que l´assistència a consulta se´n ressenti i quan hi soc… buff! ( preciós i esgotador alhora).

Amb tot això, els pacients estan patint més dies d´espera per una visita i quan aconsegueixen venir, més temps d´espera a la sala d´espera, mai més ben dit! i llavors ve quan…. en comptes de queixar-se, va i em diu: “no marxi doctora, entenem que té molta/ massa feina,…si hem de recollir firmes perquè posin més metges ho farem, però no marxi si us plau!¨ Potser la meva cara ha reflectit massa el cansament  després d´una jornada pleneta de tot, plena de moments preciosos (alguna abraçada d´agraïment), de moments de indignació ( la burocràcia m´indigna… no puc fer-hi més), de moments d’impotència (vull un tresor : MÉS TEMPS per dedicar als pacients)…. I jo penso, si aconsegueixo aquest tresor;…. NO MARXARÉ.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s