Tristesa

En Jaume necessita la baixa laboral. La seva filla té una recidiva de la seva leucèmia.

Després de 5 anys de lluita. De tants dies passats a l’hospital, sense poder sortir, sense poder abraçar la seva filla, aïllada.

Ara, que fa gairebé un any que semblava lliure de malaltia. Ara, que ja anava a l’escola. Ara, que la vida de la família semblava acostar-se a la normalitat. Ara, que la seva dona i ell havien tornat a treballar.

En una revisió rutinària… Recidiva!

En Jaume seu a la cadira amb el cap cot i el patiment pintat a la cara.

  • “Pots fer-me la baixa?” “La psicòloga de l’hospital m’ha fet un informe…”
  • “Dorms bé?”
  • “I ara! Fa dies que dormo 2-3 hores. He d’estar a l’hospital. La nena no vol estar sola. Fem torns com podem.
  • “I de dia? Com van els ànims?”
  • “No sé si podré resistir un any com el que vam passar la primera vegada. Estic molt cansat. I la meva dona, sembla un fantasma…”

Dies i més dies a l’hospital. Dies i més dies d’angoixa. El trasplantament de medul.la no ha funcionat. Els recomanen tractament pal·liatiu…

En Jaume no vol llençar la tovallola. Si cal, anirà a qualsevol país que faci tractaments experimentals o assajos clínics. No sap com ho podran pagar. Recollint diners entre amics i companys de treball, segurament… Ja ho veurem!

Al marxar, l’acompanyo a la porta i l’abraço. No sé què més puc fer per ell.

Dies després, una altra pacient em comenta… “saps que ha mort la filla d’en Jaume?”

No. No ho sabia.

Respiro a fons mentre em preparo per quan en Jaume vingui a la consulta pel seguiment de la seva baixa laboral. Què li puc dir?

Una immensa tristesa s’obre pas des de la porta de la consulta. Tristesa. Frustració. Tristesa.

Entra la persona següent de la llista de programació… M’explica que, de vegades, li piquen les cames…

Anuncis

One thought on “Tristesa

  1. avui he començat la consulta de forma quasi exacta, ella, una dona jove, m’explica els moments de tendresa que viu amb ell, els pocs que els en queden, a ell li han donat uns 3 mesos de vida, ella diu que en les manyagues s’ha tornat casi com un nen i somriuen com nens quan ell li diu “¿hacemos una travesura?”…i me’ls descriu i la deixo parlar, no vol que es mori, m diu plorant …
    el següent tenia el nas tapat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s