En Pere, de 40 anys, té una esclerosis múltiple. Necessita una cadira de rodes elèctrica per desplaçar-se. Últimament té més espasmes musculars i no pot posar els peus als pedals de la cadira. Els pedals s’han hagut de reparar i soldar diverses vegades i ja no s’aguanten ni es poden reparar.
En Pere va amb els peus arrossegant per terra, fet que li ha causat diferents lesions als peus i caigudes perquè s’hi entrebanca.
Pel desembre de 2015 venia amb els peus arrossegant i una ferida al primer dit del peu esquerre.
Pel juny de 2016 va presentar ferides al cinquè dit del peu esquerre degudes a la fricció amb el terra. Porta les sabates i els mitjons gastats pel fregament.
A l’agost va caure a la via pública, i va patir un traumatisme cranioencefàlic i ferides a ambdós genolls, a la cella i a l’orella esquerra. Li vam estar fent cures d’infermeria fins a final d’octubre (gairebé tres mesos).
La infermera, d’acord amb la família, va demanar una valoració de la cadira al neuròleg, al traumatòleg rehabilitador i al Catsalut per canviar-la per una que fos més adient a les seves necessitats actuals, amb l’objectiu de disminuir riscos de lesions i caigudes i augmentar la seva qualitat de vida.
La informació donada per la infermera que cada setmana li fa les cures es veu que no es prou fiable i per més que ha fet moltes gestions per informar i fer informes a cada lloc que l’han derivat no ha servit per a res. Només val l’informe que han de fer els especialistes que el visiten un cop al any. Amb tots aquest tràmits d’un servei a l’altre en Pere ha passat l’any amb la mateixa cadira i fent-se lesions.
Aquesta és la manera que te el nostres serveis sanitaris d’apoderar el ciutadà i d’aprofitar i respectar els coneixements dels professionals més propers al pacient, com la infermera familiar i comunitària.
Diaris de trinxera 