Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor…

La Sílvia és una dona menuda, però forta i valenta. No té una depressió, probablement no caldria ni posar diagnòstic, però li poso el de trastorn adaptatiu perquè no se’m perdi si cal fer seguiment.

Parlem una estona, molta més de la que costaria prescriure antidepressius i benzodiazepines; suficient per fer-li de mirall, no invento la sopa d’all. Entén que passa un moment difícil, però que no té una malaltia. Necessita parlar i necessita un professional que l’ajudi a “endreçar el pensament”. Compartim la consulta amb la infermera de la UBA, que també la coneix.

Amb la infermera, encetem un seguit de visites primer per a explorar com se sent, quins moments són els més crítics de trobar-se desbordada i intentar valorar els pensaments de ruminació. La Sílvia és una persona amb un caràcter molt perfeccionista i que necessita tenir-ho tot molt controlat, per estar tranquil·la, com ja hem dit és mare de tres fills i té dos llocs de treball diferents: tenir-ho tot controlat és una mica complicat. Vàrem fer exercicis d’orientació del pensament en l’aquí i l’ara, altres de relaxació, d’afrontament en les situacions que li provocaven molt d’estrès, aprendre a dir que no, a deixar que recaigui la responsabilitat d’algunes coses en els altres, fer buidatge emocional, creant un espai on poder expressar què sentia sense ser jutjada, perquè anés  orientant les seves activitats tant laborals com familiars cap a les coses més importants per a ella … No li diem què ha de fer, sinó que l’ajudem a ordenar, prioritzar, expressar, afrontar amb ànims positius les emocions i situacions adverses, i prendre les decisions d’una manera tranquil·la, valorant les possibles opcions els pros i contres, en les millors condicions possibles perquè prengui les seves decisions i visqui la vida com cregui. Fem seguiment per veure que els símptomes es controlen i no progressen.

Amb una formació en mindfulness i aplicant les pautes bàsiques com a professionals de respecte, generositat i escolta activa, podem acompanyar i ajudar a les persones amb patiment emocional.

Per tal de poder atendre de manera adequada a aquestes persones cal un temps adient i un bon treball d’equip entre tots els professionals, per això s’ha de fer una bona coordinació entre metge-infermera, una bona gestió de les agendes, donar les hores de manera personalitzada, reservar més estona per a les persones que en un moment donat o de manera fixa necessiten més temps per a la seva atenció (en el cas de la Sílvia reservàvem sempre dues visites dobles, això vol dir entre 30 i 45 min per visita).  Està clar que amb les càrregues assistencials actuals aquest tipus d’atenció el podem fer molt menys d’allò que moltes persones necessiten; amb una dotació de professionals i sobretot d’infermeres més propera a la mitjana Europea, podríem realitzar més activitats d’aquest tipus i activitats grupals, reduint així medicalització i sobretractament farmacològic.

Després d’uns mesos la Sílvia torna a visitar-se amb mi. Està millor, de fet només ve a dir-me “gràcies per no donar-me pastilles aquell dia”.

Anuncis

One thought on “Gràcies per no donar-me pastilles!

  1. Però com m’agrada aquest darrer post !!!!!!! Això és el que necessita la pacient i l’equip (una bona comunicació multidisciplinar, bona gestió de l’agenda per atendre aquests casos i implicació com la que demostres…) d’aquesta manera evitariem sobrecàrrega de farmacs i medicalitzar tant determinades conductes o estats. Genial…. !!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s