L’alta

Divendres ens vam assabentar que donarien l’alta a un pacient de la nostra UBA després de sis mesos d’ingrés.
Es tracta d’en Jaume, un senyor de 61 anys que vivia sol en una habitació mal ventilada i estreta, en un pis compartit amb una família amb qui no té cap mena de vincle, en un 5è pis sense ascensor d’un barri perifèric. Sabem que tenia fills, però no els vam conèixer mai, ell no hi tenia cap mena de relació. Era fumador, tenia una cardiopatia isquèmica i també problemes greus amb l’alcohol, amb una desnutrició proteica i una hepatopatia crònica. Passava temporades llargues sense venir, apareixia a fer-se cures. Un dia va presentar una cel·lulitis amb febre alta i hipotensió. El vam enviar a l’hospital, on ha estat ingressat tot aquest temps, de l’hospital a un centre sociosanitari i viceversa, patint amputacions successives a ambdues cames. El darrer mes havia estat ingressat en una unitat de convalescència.
Truquem al telèfon mòbil d’en Jaume i de les persones que viuen al seu pis però no ens contesta ningú. Anem al domicili però encara no hi ha arribat.

Aquell divendres quan marxem cap a casa la infermera i jo estem molt intranquil·les. Com ho farà un senyor amb un peu i mig amputats per viure en un 5è sense ascensor? Li caldran cures diàries? Pensem que potser ho hauran tingut en compte, que potser algú s’haurà coordinat amb serveis socials, ja que en Jaume és el que des del pla de cronicitat s’anomena un pacient crònic complex, inclòs en el programa de gestió de casos. De fet, tenim l’esperança que s’hagin equivocat, o que sigui una alta a un recurs residencial.

Res d’això, l’ambulància el va descarregar al seu llit, i quan dilluns de bon matí anem al domicili per veure com ha tornat de l’hospital ens el trobem totalment obnubilat. Ni ell s’ha mogut del seu llit, ni ningú dels companys de pis hi han entrat per res. El desenllaç d’aquesta història és que en Jaume va morir aquell mateix dilluns.

Penso que tenim molts protocols de coordinació entre nivells assistencials, però no entenc com és que ningú va agafar el telèfon per avisar-nos que aquest senyor tornava a casa, en quin estat es trobava, i quines necessitats tenia. No entenc com es poden donar aquest tipus d’alta un divendres a la tarda.

Advertisements

One thought on “L’alta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s