Vetllant el seu son

La Maria plora sense parar. S’acaba de morir el seu marit a l’hospital. Plora per la seva mort però sobretot plora perquè “no m’han deixat acomiadar-me d’ell, després de 50 anys junts!!!”. “Jo, que em vaig acomiadar de tothom, de la mare, del meu germà…, perquè no vaig poder fer-ho del meu company de 50 anys?”.

En Joan estava molt greu, tota la seva família i ell mateix coneixien que estava en els seus últims dies. La Maria l’acompanyava tot el que podia. Aquella nit, i a petició de Joan, se’n va anar a dormir a casa (em va dir “estàs molt cansada, ves a dormir a casa”). Es va aixecar ben d’hora i va tornar a l’hospital. Abans d’entrar a l’habitació la infermera li informa que en Joan està adormit.

No importa, seu al seu costar i vetlla el seu son. Passen 2 hores i la Maria se sorprèn d’aquell son tan profund, surt de l’habitació i troba el metge que el porta i li pregunta perquè dorm tan profundament i no es desperta. I el metge li contesta “ni es despertarà, l’hem sedat i ja no es despertarà”.

Anuncis

One thought on “Vetllant el seu son

  1. Le dice a su esposa, en pleno ejercicio de comprensión y entendimiento, que se vaya a dormir, y horas más tarde se le seda….¿sin consentimiento familiar?-¿sin planificación previa? vamos..no me lo puedo creer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s