Empatia

Surto a cridar a la sala d’espera. Oksanna.

És la seva primera visita al CAP, no la conec.

29 anys. Pell blanca, molt prima, vestida molt senzilla però alhora molt correcta. Bellesa natural, d’aquelles sense artifici

Entra amb un noi jovenet, també molt maco: moreno, faccions suaus, ulls grans. Semblen dos actors de cinema. No puc evitar fer una composició de lloc prèvia: són germans? d’on venen?

S’asseuen.

Parla ell.

Castellà impecable però amb accent marcat de l’est. Acaba cada frase amb un somriure radiant. Costa deixar de mirar-lo, encisa sense voler. L’Oksanna se’l mira esperant les traduccions.

Són russos. Estan casats. Ell fa 2 anys que viu aquí i ja està treballant

L’Oksanna és a casa, cuida de moment els nens. En tenen 2. Ella té estudis però té dificultats encara amb l’idioma.

Consulten perquè l’Oksanna ha tingut un quadre agut de dolor articular invalidant a canells, colzes, genolls i turmells. Va haver de venir d’urgències. Li van donar un antiinflamatori. Ara està asimptomàtica. Han trigat uns dies a donar-li cita amb mi.

Està espantada perquè la seva àvia i una tieta tenen artritis reumatoide.

“Entens el que dic?” li pregunto diverses vegades. “Poco, poco”. Busca contínuament el suport del seu home.

L’exploro detalladament: articulacions, auscultació cardíaca, pes, lesions a la pell…Tot és correcte.

Consensuem fer una analítica. Hi estan d’acord, és el que havien pensat els dos.

Arribats a aquest punt l’home aprofita: “Perdoni, no tinc hora però …podria fer-li una consulta?

Tot i la demora ja acumulada per tractar-se d’una primera visita i de la dificultat idiomàtica, el convido a explicar-se.

“Tinc un problema a les mans: miri”.

Eritema al dors de totes dues, descamatiu en les zones interdigitals, molt pruriginós.

“Hi ha alguna crema que em pugui posar? Sóc al.lèrgic a tots els antisèptics”

“A què et dediques?” li pregunto

Amb el somriure més radiant de tota la gama que té em contesta: “Sóc cirurgià”

“Doncs ho tenim francament difícil”, contesto. Somriu encara més. Ell ja ho sap.

Parlem de mesures d’evitació impossibles d’aplicar. Li canvio l’antihistamínic.

Ja a punt per marxar, els recordo com han de programar l’analítica.

S’aixequen però, de sobte, tornen a seure.

Ell em mira i em diu:

“Existeix algun recurs per la meva dona? És que no pot treballar perquè no domina l’idioma. Té el títol homologat però no sap castellà i ara a l’estiu les coses que hem mirat estan tancades. Pensem que estaria bé que pogués fer alguna activitat gratuïta o voluntària per a poder practicar l’idioma. És que li fa molta vergonya parlar.”.

Li explico les opcions del barri: es tracta d’un barri amb una xarxa associacionista molt important. Li dono fulls amb diferents recursos adients que existeixen al barri.

“Moltes gràcies, doctora. A l’Oksanna li anirà bé. A veure si pot començar a treballar aviat”

Els miro a tots dos i pregunto:

“Què has estudiat, Oksanna? A què et dediques?”

Ella el torna a mirar a ell, no ho acaba d’entendre.

Ell em mira, somriu i diu:

“És metgessa, metgessa de família”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s