L’últim bastió

Doctora, deixi’m que li expliqui:

Treballo en una oficina bancària. D’ençà que va iniciar-se la crisi, l’empresa a la qual pertanyo ha tancat 165 oficines a Catalunya. El meu “jefe”, és “jefe” de tres oficines. Jo estic de cara al públic i es fan unes cues enormes. En aquesta feina, no tinc suport. Alguns dels companys que estan de cara al públic com jo, no han aguantat més la pressió i han hagut d’agafar la baixa. No ens substitueixen si faltem. Així que la feina dels que falten, l’assumim els que quedem. Fa uns dies vaig haver de sortir al carrer mentre atenia un client perquè no podia respirar. Em vaig apartar de l’entrada, perquè no em veiessin els clients, i em vaig posar a plorar. No podia parar. Una companya va sortir a buscar-me i em va dir: Rut, no pots seguir així. Ves al metge.

Ha provat de parlar amb el seu “jefe”, perquè pugui reportar la situació?

Sí, i m’ha dit que no hi pot fer res. Que tot ve de més amunt. Que té les mans lligades.

I amb el sindicat?

Poca cosa fan.

Amb quina idea venies avui, Rut? Com creus que et puc ajudar jo des d’aquí?

Miri doctora, jo dilluns agafo una setmana de vacances. Si en tornar ho veig molt negre, m’agradaria que em donés la baixa. De vegades he pensat que si tots ens poséssim de baixa al mateix temps, alguna cosa haurien de fer, no?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s