Tinc el meu orgull, doctora!

En Pere, de 75 anys, ve pels resultats de les noves analítiques. Fa uns mesos, arran d’una anèmia macrocítica, vaig detectar un dèficit de vitamina B12. Al fer la història clínica, en Pere m’explica que a penes menja carn.

“Com és això?”

En Pere, jubilat, viu sol. Cobra uns 600€ de pensió.

“Amb això he de pagar-ho tot. De vegades, em quedo en números vermells… depèn d’allò que he de pagar.”

“Sort que tinc un hort. Això va molt bé per tenir menjar. Però la carn… no la puc pagar. Els serveis socials m’ajuden amb el menjar. Però de carn, no en donen. Bé, m’he fet vegetarià. No passa res!”

Té una filla, que està en atur. Dos nens. El marit treballa. Però la parella ja es fa càrrec de la seva sogra… “cobra una pensió encara més baixa que la meva.”

I un fill, que viu lluny. I prou feina té per tirar endavant la seva família.

M’explica que va fent. “Mentre pugui!!!”

La seva filla li ofereix ajuda econòmica. Però…

“Prou feina tenen. A més, tinc el meu orgull, doctora”.

Anuncis

One thought on “Tinc el meu orgull, doctora!

  1. en començar la crisi una avia refredada ,em va dir que fes el posiible perque no es podia morir…amb la seva pensio minima vivien ella , la seva filla , el marit i tres nens …encara recordo la seva cara …mai mai hagues pensat que això ens podria passar !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s