Vols escapar-te amb mi, aquest cap de setmana?

El Max avui ve eufòric. Té ….“un d’aquells dies

Fa 9 anys que ens coneixem. Quan obro la porta de la consulta i observo la seva actitud a la sala d’espera puc intuir què em trobaré.

El Max és addicte a l’heroïna. En realitat, com molts dels addictes, el Max té un perfil de policonsum: cocaïna, alcohol, benzodiazepines….. Fa 12 anys que està en tractament substitutiu amb metadona.

Té 42 anys, és coetani meu. Potser per això el corrent d’empatia entre nosaltres sempre ha estat molt bo. Sovint el miro i em fa pensar en com és de capritxosa i aleatòria la vida: amb entorns similars, les decisions i les possibilitats que la vida ens ha ofert a tots dos ens han dut a presents ben diferents.

Avui ve a consulta una mica espantat.

Ahir va estar intentant treure’s unes berrugues genitals que té al gland i als testicles amb un cúter que hi havia a casa seva. Té tot el penis escaldat.

Em feia vergonya que m’ho miressis”, em diu rient.

M’explica que fa unes setmanes que torna a estar “descontrolat”. Fa dies que va de casa en casa, a diferents “festes” que organitzen alguns coneguts seus.

“Ja saps què vol dir això”. Em pica l’ullet.

I sí: jo ja sé què vol dir això.

Vol dir que ha tornat a consumir, que haurà tingut diferents relacions sexuals de risc sense control i que, després de la festa, potser hi ha hagut alguna trobada amb la policia.

Perquè el Max, després d’aquestes “festes”, sovint acaba a comissaria dels mossos d’esquadra. Perquè té un caràcter fort, perquè és molt cabut, perquè ja fa anys que se les sap totes i perquè, quan consumeix, es creu capaç de tot.

No em miris així”- em diu (segurament se m’ha posat una cara de censura sense voler)

No m’importa tornar a presó. Total, estic fart de la vida que porto

Però jo (i ell) sabem que en realitat no es creu el que diu.

El Max viu a casa amb la seva mare, la Carme (que també és pacient meva).

Abans també hi vivia la Marga, l’àvia del Max i que també ha estat molts anys pacient de la meva consulta. Des de fa 2 anys, viu a una residència. No aguantava més la convivència amb el seu net.

Ara, la Carme s’ha quedat sola.

Quan ve a consulta i li pregunto pel seu fill, em mira abatuda. “Doctora, ja m’és indiferent el que li passi. S’està tot el dia a la seva habitació. L’evito dins de casa. Tinc por de trobar-me’l”.

La Carme fa anys que ha claudicat.

El seu home els va abandonar quan el Max i el seu germà eren petits. Es va quedar sola amb els nens i la Marga. Ha estat capaç de tirar endavant amb tot gràcies a la seva feina d’administrativa. Però fa anys que està cansada, molt cansada.

Quan tinc temps, la deixo parlar a consulta. M’explica històries de quan el Max va començar a consumir. De com ella perseguia als joves que li van començar a vendre la droga al seu fill. De les vegades que ha anat a discutir-se amb els mossos a comissaria per defensar-lo. De quan anava a presó a veure’l i l’animava: “Tot anirà bé, Max, ets un gran noi!”

Fa molts anys que ja no el defensa. Ni li dona suport. Ha deixat de creure en ell.

El Max és electricista: va viure l’època daurada de la bombolla immobiliària. Va guanyar molts diners. Això no el va ajudar.

Des de ben jove, ha pogut gaudir del plaer de disposar de diners per gastar-los. I els ha gastat a tort i dret. Després va venir la crisi i es va quedar sense feina. Com que és un noi molt llest, ha aconseguit una pensió de 600€ al mes de l’administració perquè li han reconegut una discapacitat.

Fa uns 2 mesos que li han tornat a retirar el carnet de conduir.

Sempre fa plans en veu alta per anar a viure fora: ha llegit a les notícies que busquen electricistes en una fàbrica de nova creació a França. Fabula il·lusionat parlant-me del futur.

L’exploro a la llitera..

S’ha fet un autèntic desastre als genitals. Parlem d’alternatives en situacions similars. Tornem a parlar de consum, abstinència, companyies que no l’ajuden, relacions de risc, perills de transmissió de malalties sexuals (el Max és portador del virus de l’hepatitis C)….Em diu que sí a tot el que li dic. Els dos sabem que després farà com sempre.

Ja quan marxa cap a la porta amb la cura feta, el tractament per condilomes repassat i programat, i la petició analítica amb les serologies de risc de malalties de transmissió sexual, es gira i em diu:

Vols escapar-te amb mi aquest cap de setmana a França?

No puc evitar somriure.

La vida hauria pogut estar molt diferent per al Max.

I per a mi.

Anuncis

2 thoughts on “Vols escapar-te amb mi, aquest cap de setmana?

  1. Genial !!! Es una historia muy bien narrada que resumen muy bien ese vínculo de afectividad, confianza unilateral que este tipo de paciente y familia crea con el que es “Su Médico confesor.”

    Muchas Felicidades! !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s