Jo no hi crec, en la Comunitària(1)

S’ha acabat l’agenda del matí, el darrer pacient acaba de marxar.

Truco a la consulta 308. Parlo amb la Jeni, infermera del CAP i membre (com jo) del grup de Comunitària.

Jeni, ja he acabat. Baixem a parlar amb el director?”

La Jeni i jo fa setmanes que posposem la reunió amb el nostre director del CAP. No ens ve de gust.

Fa uns mesos, el grup de Comunitària i la Taula Comunitària del barri vam decidir iniciar un grup d’activitat física al CAP.

El grup de Comunitària el formen professionals de tots els estaments del CAP: infermeres, metges i personal de gestió i informació.

La Taula comunitària (que es reuneix mensualment) la integren molts dels agents comunitaris que treballen al barri.

Quan vam decidir iniciar una activitat física regular al CAP seguint els exemples de molts altres centres de la mateixa ciutat i de molts d’altres del país el nostre director (que també participa habitualment de la Taula Comunitària) va acceptar la idea (val a dir que a ell li costa en general discrepar quan estan presents les Associacions de Veïns del barri).

Posteriorment, pels passadissos del CAP, ens va confessar que ell “no hi creu en la comunitària” i va afegir:

“cal cobrir la quota de comunitària perquè és una línia estratègica de l’empresa però que sapigueu que les hores que perdeu en comunitària fan augmentar les demores de les agendes”

El grup de Comunitària vam haver de fer una revisió bibliogràfica per aportar evidència a un projecte tan senzill i avaluat com és sortir a caminar pel barri amb la comunitat.

El director ens va demanar un projecte ben estructurat, amb objectius definitius, indicadors clars i previsió de resultats a curt termini.

Ens ha costat unes setmanes organitzar el “papeleo” però ja ho tenim.

Així que avui, quan baixem a la reunió la Jeni i jo tenim una certa por a què dirà: no ens en refiem gens.

Entrem al despatx, li exposem el document i la vessant pràctica. En realitat es tracta d’alliberar a 2 professionals del CAP 2h a la setmana per sortir a caminar i fer exercicis amb els veïns del barri (parlem d’un CAP gran, amb quasi 60 treballadors)

El nostre director no ho veu clar:

“Jeni, tu tens massa demora. És una pèrdua de temps que facis això. A més, la gent no vindrà. Perdem el temps. I els resultats…quan els veuré jo? Ja sabeu que jo no hi crec, en la comunitària però entenc que alguna coseta s’ha de fer. Però que no impliqui tant!”

La Jeni i jo estem esclafades a les cadires, sense ganes de rebatre, esgotades abans de començar a lluitar.

Com se li explica a un director d’un Equip d’Atenció Primària que si no creu en l’Atenció Comunitària potser no hauria d’estar dirigint un equip d’AP?

Està de moda la prescripció social i l’atenció comunitària però…tenim presents els entrebancs que hi ha a dins dels equips directius per tirar endavant moltes iniciatives dels professionals?

 

Anuncis

2 thoughts on “Jo no hi crec, en la Comunitària(1)

  1. Es molt dificil fer comunitaria sense el recolçament del equip directiu…..pero potser una de les solucions seria implicar a altres agents del territori perque el grup pugui continuar…..compartir objectius de salut amb altres agents no sanitaris…..tot no ho podem fer els sanitaris…
    Cal sumar mes agents…..i recordar q la comunitaria comença a la propia consulta…..hi ha prou evidencia …..queda poc temps per les resistencies…anims!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s