Benvinguda

“Bona tarda. Segui, si us plau”-la pacient pren una cadira de l’altra banda de la taula. Es mira amb curiositat la metgessa que acaba de parlar-li. El seu marit agafa la cadira que queda lliure- El seu metge, el doctor Esteve Sanz, s’ha jubilat. La doctora Mejías que ha estat els darrers mesos en aquesta consulta fent la seva substitució, ja no treballarà més aquí. A partir d’ara, jo seré la seva metgessa. Em dic Paula Cruz. Encantada”

Una encaixada de mans serveix d’inici a la nova relació.

A la cara de la pacient, es dibuixa un desconcert inicial:

”Ostres! El dr. Sanz ens coneix des de sempre. Fa 30 anys que és el nostre metge! Primer l’havíem tingut quan treballava al carrer Lorena i després aquí, de tota la vida! Coneix els meus fills, el meu home i a mi. Hi teníem molta confiança. És un gran metge i una excel.lent persona!”

El marit subscriu les paraules:

”Sí que ho era, doctora. Hem viscut moltes coses amb ell. I ara, què passarà? La nostra història segueix aquí?”

La por a la pèrdua de la continuïtat, la incertesa de pensar si la nova doctora entendrà els seus problemes, la preocupació si serà capaç de mantenir la intimitat que genera compartir la feblesa a dins de cada consulta i de cada domicili…és una prova per a ells, i els fa una recança inicial.

”I vostè no marxarà com la doctora Mejías que hi ha hagut els darrers mesos?”

-”No, no. Jo vinc per quedar-me. Aquesta plaça és meva a partir d’ara. Si els sembla bé, aprofitaré la visita per fer un repàs de la seva història clínica”

I la nova doctora repassa un per un els antecedents patològics de la pacient. Sembla que no té pressa. Li pregunta sobre els controls que segueix a l’hospital de referència i sobre alguna prova que té pendent. Després, obre l’aplicació de prescripció farmacològica a l’ordinador i repassa un per un cadascun dels tractaments.

”Veig que pren molta medicació, Josefina”

-”Sí, doctora. Darrerament m’han anat afegint pastilles. Jo crec que tantes pastilles no em van bé, estic tot el dia marejada”

”Si li sembla bé, Josefina, anirem veient si hi ha alguna cosa que podem retirar perquè ja no faci falta. Ja sap que els tractaments no són mai de per vida”

I la Josefina comença a relaxar-se: s’adona que la nova metgessa ve amb ganes de responsabilitzar-se i a més, li agrada que li pregunti sobre totes les coses que li passen.

Durant 15 minuts repassen i consensuen tractaments i malalties.

Finalment, la Josefina planteja el seu motiu de consulta i la nova doctora l’explora.

S’ha acabat la consulta.

Tots 3 s’aixequen.

La nova doctora els acompanya a la porta. Torna a encaixar la mà a tots dos.

-”Doncs, ja ho saben, a partir d’ara qualsevol cosa que necessitin em trobaran aquí”

-”Gràcies, doctora- la Josefina, més relaxada, li regala el seu millor somriure a la doctora- Crec que estarem molt bé amb vostè, igual que estàvem amb el doctor Esteve. Benvinguda!”

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s