Diaris de trinxera: prop de 5 anys fent visible l’atenció primària

Necessitem més històries!

Acabo de descobrir aquesta web i m’agrada molt. Molt bona reflexió a la història “Les paraules (i els seus efectes secundaris)”. Jo diria que alguns metges també haurien de tenir en compte l’efecte secundari de les no paraules.  Per desgràcia m’acabo de convertir en pacient crònica de cop i la manca de les paraules i d’empatia per part del metge especialista m’ha deixat més malament que el diagnòstic en si.  Sort en tinc del meu metge de capçalera que val un imperi!
Salut!

(comentari a una de les històries publicades)

Era el dia de Sant Jordi de l’any 2012 i començava l’aventura d’aquest bloc. Més de 350 històries de la vida a l’atenció primària han estat penjades a la xarxa. Algunes són simplement històries humanes, altres expressen problemes del sistema, altres dificultats relacionals, també conflictes ètics o legals. L’objectiu inicial del bloc, que el trobeu cada cop que l’obriu, es manté :  Reflectir l’activitat assistencial dels professionals d’atenció primària en el seu dia a dia: diverses activitats, situacions, conflictes, demandes… posar en evidència per a la reflexió situacions quotidianes que es presenten a les nostres consultes, ens els mitjans de comunicació, en els comunicats del polítics, i que tenen un impacte positiu o negatiu per la salut o la seguretat dels pacients, per la dignitat dels professionals de l’atenció primària, o per l’eficiència del sistema. La intenció és fer més VISIBLE la feina que fem en el dia a dia a l’atenció primària.

Per a mantenir-lo necessitem les vostres històries, anonimitzades o distorsionades per protegir la confidencialitat, però ens en calen més. Si penseu que feu faltes en la vostra redacció, no patiu, les repassem i corregim. No tingueu por de participar.

Portem més de 100.000 visites als diaris des del seu inici. Una dada prou significativa de la seva utilitat.

Si l’any 2012 feien falta iniciatives com aquesta, l’evolució del sistema sanitari on es parcialitza l’atenció, on s’intenta treure funcions de l’atenció primària amb arguments tan simples com incomprensibles com, per exemple, dient que alguns professionals no volen fer atenció domiciliària. Es trobaria normal que un professional del transport digués que triarà els viatges que vol fer?

I es van reforçant equips específics per a tasques o grups de població concrets (crònics, domicilis, pal.liatius,…) que fan perdre la visió global de les persones, el paper fonamental de l’atenció primària, que  té uns professionals no surten a les notícies com herois del darrer descobriment o de la intervenció quirúrgica mai vista, però que són al costat de les persones cada dia, tenint-ne cura, per damunt de tot. Perquè convé recordar que les persones es moren i, per tant, només els curem de tant en tant, però els cuidem sempre.

Cal una lluita intensa contra unes polítiques que poden portar a atenció primària sense funcions similar a la que els que ja som grans vam conèixer abans del procés de reforma de l’atenció primària. I seria una pèrdua per als professionals, però, per damunt de tot, seria una pèrdua per a totes les persones com a pacients actuals o futurs. No els ho hem de deixar fer!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s