Mort d’un “Nadie”

Mort d’un “Nadie1

Avui ha mort el Ricard. Ho ha fet a casa seva, com ell volia, com havíem parlat fa uns dies, quan nosaltres li vam oferir poder fer-ho en un altre lloc on podria estar més cuidat.

Però ell va triar morir a casa, acompanyat pel seu fill i atès per nosaltres, la seva infermera, la seva metgessa i la treballadora social del CAP. Enmig del fum de les cigarretes que ell (fins dos dies abans de morir) i el seu fill encenien sense descans, en un entorn ple de brutícia i mala olor.

Així havia volgut viure els darrers anys des de la mort de la seva dona, la Joana, que havia dedicat la seva vida a cuidar-los i a mantenir habitable aquell espai. Un espai que a ulls nostres ahir, quan vàrem arribar pocs minuts després que el Ricard morís tombat al sofà, resultava massa inhòspit i inapropiat per emprendre el darrer viatge. Però era casa seva i va ser la seva decisió, i nosaltres la vam respectar.

Sort que no va arribar a temps la derivació a PADES que la setmana anterior havien fet des de l’hospital. Una derivació feta sense veure el Ricard, que no va anar a la visita, sense saber com estava ni quina era la seva voluntat i sense consultar-nos ni tenir en compte la nostra feina d’acompanyament, de cures, de respecte de les decisions que cadascú pren sobre la seva vida i la seva mort. Un respecte, al cap i a la fi, vers aquella gent que no pot prendre decisions saludables per a la seva vida perquè, als marges de la societat de l’èxit, del poder i la riquesa, són molts els condemnats a vides més malaltes i més curtes…

Podrem ser invisibilitzats i menyspreats per gestors i companys d’altres dispositius i nivells assistencials, però seguirem sent rellevants per persones com el Ricard.  “Nadies” que no són tinguts en compte quan es prenen decisions que debiliten els equips d’atenció primària, les metgesses i les infermeres de capçalera, les treballadores socials dels CAPs, i que ignoren la nostra capacitat per ser un factor de qualitat i equitat en l’atenció a les persones i la societat.

Però com que de Ricards i Joanes els nostres barris i pobles en van plens, seguirà valent la pena lluitar per una atenció primària que pugui seguir garantint el dret a la salut a la nostra societat. El seu dret i el de cadascun de nosaltres.

1Los Nadies. Eduardo Galeano

Anuncis

One thought on “Mort d’un “Nadie”

  1. Retroenllaç: L’Antonio i Julian T. Hart | Diaris de trinxera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s