El poema

Ella és una pacient tranquil·la. Parla molt baixet. Tant, que de vegades li he de demanar que em repeteixi allò que acaba de dir-me. Pateix abús moral per part de la seva parella fa anys, però ja fa temps va decidir seguir al seu costat, en contra de l’opinió dels seus fills. No té cap més problema de salut. No pren medicaments.

Avui ha vingut a la consulta per una raó: llegir-me un poema que ha escrit.

S’ha assegut. S’ha posat les ulleres. I m’ha dit: “l’hi vull llegir jo, per transmetre-li el sentiment que m’ha mogut a escriure’l”.

“Que bonic!” Li he dit quan ha acabat.

M’ha donat les gràcies. M’ha agafat la mà i m’ha tornat a donar les gràcies…

“Gràcies a tu”, li dic.

Gràcies per pensar en mi; per haver dedicat temps a programar-te una visita; per haver vingut a l’hora programada… “només” per llegir-me un poema.

Qui no voldria ser metge de capçalera amb aquests pacients?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s