Gràcies per la vostra feina

Ens truca la Rosa.

El seu pare ha mort fa 2 dies a l’hospital, després d’una complicació d’una grip.

Anys de malaltia crònica complexa. Dependent, vivia sol. Ell i la família tenien pocs recursos per cuidar-lo. Tenia una hora de cuidadora dels serveis socials. I una altra (20 hores a la setmana) que pagaven ves a saber quan i com.

Fa 3 anys ja va morir la seva mare. Anys de malaltia crònica complexa. Dependent. Llavors la cuidava (més o menys) el seu marit, que ja estava malalt, però no tant…

La Rosa es va implicar molt en la cura de la mare. Estaven molt unides. Es va fer responsable de tota l’atenció fins al final. Els seus germans, que vivien més a prop, “passaven de tot”, segons ella. Estaven sempre treballant i prou feina tenien per mantenir la seva família. La Rosa ho va viure molt malament.

Quan va morir la mare, la Rosa va deixar la responsabilitat de gestionar l’atenció del seu pare. “Ja he fet prou. Jo també tinc la meva família”. I no la va substituir cap dels seus germans. Van deixar el pare a mans d’una cuidadora, de dilluns a divendres de 9 a 14.

Des del CAP fèiem allò que podíem, sobretot la infermera.

Però des dels serveis sanitaris no podem suplir la cura de les famílies.

Un dia el seu pare presenta una grip. No menja, gairebé no beu. Té una malaltia respiratòria crònica que es complica. Finalment, després de dies d’ingrés, mor a l’hospital.

La Rosa truca per donar-nos les gràcies: “gràcies per la feina que heu fet durant tots aquests anys amb els meus pares. De vegades no hem estat d’acord. De vegades potser us hem demanat massa. Però gràcies per tot allò que heu fet per ells. Tant de bo jo, quan ho necessiti, tingui un metge i una infermera com vosaltres”.

No és freqüent que algun fill d’un pacient crònic complex ens doni les gràcies per la nostra feina. Sovint els fills esperen que els serveis sanitaris (o els socials) fem la feina que correspon a la família (cuidar-los). I si no, ens ho recriminen.

Gràcies a tu, Rosa. Gràcies pel reconeixement. Tant de bo tots els fills dels pacients crònics que tenim fossin com tu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s