Xarxa de seguretat

Vaig a veure l’Amàlia a casa seva. Fa poc que treballo en aquest centre i encara no la conec. No contesta. Al cap d’una estona pico el timbre de la veïna, la Remei, que tinc apuntada a la llista de contactes, i que m’envia el seu fill, que viu al pis de dalt, a obrir el portal.

L’Amàlia està sola, asseguda al sofà, i no ens aclarim amb els medicaments que pren. Acabo trucant a la Remei, que m’ensenya el full de medicació i la insulina del vespre. I al matí? La Remei avisa la Rosa, una altra veïna, que baixa de casa seva i treu d’un calaix la medicació del matí… I al migdia? Això ho controla la treballadora familiar.

Quin embolic, però quina sort tenir una xarxa de seguretat com aquesta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s