Treballo a la trinxera

El procés ravalero

Treballo a la trinxera d’un dels barris amb l’índex de salut més baix de Barcelona1. I ho faig juntament amb la resta dels meus companys i companyes en un edifici del passat segle!! Concretament de l’any 1937.

La història és molt senzilla: població amb moltes necessitats de tot tipus que utilitza un servei públic; professionals “hipermegamotivades” que posen a disposició, dia rere dia, tota la seva energia i coneixement per atendre’ls el millor que saben i poden; edifici amb un valor arquitectònic històric que no pot ser reformat com caldria per tal de reunir les condicions imprescindibles com a Centre de Salut.

Fa dos anys aproximadament la situació va arribar al seu límit i, després de molta insistència per part de la direcció i les treballadores del CAP, es va aconseguir que la empresa (pública) reparés momentàniament goteres, inundacions, sistemes de calefacció i aire condicionat, sots, entre d’altres imperfectes que podria llistar. L’organisme responsable (Catsalut) es va comprometre a seguir buscant un edifici per traslladar el CAP on població i professionals poguessin rebre el tracte que es mereixen. Ens ho vam creure i vam continuar treballant, com sempre, amb un elevat grau de compromís i excel·lència, perquè no ho sabem fer d’altra manera bàsicament. Les mancances de l’edifici encara són greus. Entre altres, no disposem d’una porta hidràulica que permeti entrar a les persones que van en cadira de rodes, ni tan sols una rampa que ho faciliti. Sovint no tenim aigua calenta a les aixetes. La sala d’extraccions és massa petita pel volum de persones que venen cada dia. Hi ha companyes que es veuen obligades a passar visita tota la seva jornada en consultes sense finestres ni llum natural. I un llarg etcètera…

Fa uns dies la història pren un altre color: la Capella de Montalegre fa anys que està buida; el CAP fa temps que no reuneix les condicions per ser un equipament de salut, segons un informe del CatSalut;  l’ajuntament que veu amb bons ulls que el terreny de la Capella sigui pel nou CAP2; el sector cultura que es molesta i comença a sortir als diaris3,4; les treballadores del CAP que s’il·lusionen perquè creuen que és pròxim el canvi d’edifici; el gerent que les va a veure i els diu que sí, que treballen en això; la consellera de Cultura que miraculosament exposa que ha trobat un espai per a  l’emplaçament del nou CAP5, emplaçament que ja havia estat desestimat pel CatSalut … tornem a ser on vam començar, població i professionals maltractats i ignorats

Les professionals del CAP que, cansades del “donde dije digo, digo Diego”,  no tenen un altre remei que explicar i divulgar la seva situació.

  1. http://www.bcn.cat/estadistica/castella/dades/barris/tvida/salutpublica/index.htm
  2. https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20180612/colau-reclama-per-a-un-cap-l-espai-on-el-macba-preveia-creixer-6872783
  3. http://www.lavanguardia.com/cultura/20180612/4552652746/macba-cap-ayuntamiento-de-barcelona-capilla-misericordia.html
  4. https://elpais.com/ccaa/2018/06/12/catalunya/1528833665_061922.html
  5. http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20180620/45277553853/la-oposicion-a-colau-no-quiere-un-cap-en-la-capilla-del-macba.html

 

Anuncis

One thought on “Treballo a la trinxera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s