La por

Avui faig consulta en un altre centre. No conec els pacients…

Entra la Rosa. Veig que té 82 anys que no pren medicaments i que consulta poc el metge.

M’explica que consulta perquè se sent estranya. Quan està en una conversa es perd i és com “si no estigués allà”. Diu que perd el fil. De fet, el perd mentre parlem.

Com va la memòria? No gaire bé.

Ha tingut problemes amb els diners? No.

La filla ha vingut des de París a passar les vacances. Però la Rosa viu sola des que es va quedar vídua. No ha tingut problemes de gestió domestica.

No ha vingut amb la filla perquè “té feina”…

Estic sola a la consulta, amb una pacient a qui no conec i que sospito que té una demència.

Li faig el Pfeiffer: deteriorament cognitiu moderat. Uf! I el Yesavage: normal. No és una depressió.

Seguint l’entrevista, em diu que vol que l’enviï a l’oftalmòleg: no hi veu prou bé. Li pregunto si l’han operat de cataractes. Em diu que no. A la història clínica veig que la van operar dels dos ulls fa 8 anys. I que fa un mes ja li van demanar una consulta a l’oftalmòleg.

Mentre progresso en l’entrevista estic més i més convençuda que la Rosa té una demència.

Li dic que caldrà fer-li unes anàlisis i una TC. I que potser estaria bé que per a la següent visita vingui amb la seva filla.

Veig com la por i l’angoixa s’apoderen de la mirada de la Rosa. Ella també sospitava que alguna cosa no rutllava amb la seva memòria. I, en veure-ho confirmat, té por.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s