Morir a l’hospital en cap de setmana

“Llavors, doctora… de què ha mort el meu marit?”

La Marta està en xoc. En Jordi, de 76 anys, va morir un diumenge en una planta de l’hospital.

Va anar a urgències per malestar general. Ja portava temps  que es trobava malament. Amb febre, pèrdua de pes. Havia estat ingressat dues vegades. L’havien tractat amb antibiòtics com si fos una infecció generalitzada. Sense un diagnòstic clar. Però no se sentia bé. S’havia aprimat molt. Perdia capacitats físiques i cognitives.

La Marta no volia tornar a l’hospital comarcal. No veia clar que “sàpiguen què estant fent”. Volia anar a l’hospital de tercer nivell. Però el seu marit se sentia tan malament que no va voler anar tan lluny… i van tornar a urgències del comarcal.

Malauradament, era divendres. Li van fer unes anàlisis i el van ingressar a planta de medicina interna a la tarda. A la planta, cap metge el va veure. Ni divendres, ni dissabte, ni diumenge… Diumenge a mig matí, va morir.

Ningú li va donar cap explicació a la Marta. Era diumenge. Algun metge de guàrdia va reconèixer la mort del pacient. No es va plantejar fer l’autòpsia. Amb la Marta en estat de xoc, en Jordi va ser incinerat, tal com ell volia.

Han passat unes setmanes i la Marta es comença a fer preguntes. “De què ha mort en Jordi”? “Com és que no va ser visitat per cap metge en dos dies”? “Per què ningú de l’hospital m’ha donat cap explicació?” “Com és que no em van proposar fer-li una autòpsia, si no sabien què tenia?”…

La Marta parla amb el cap de medicina interna. Ens veiem després de parlar-hi. Segons ha entès, el cap de medicina interna li ha explicat que, de vegades, hi ha morts inexplicables.

La Marta, que és força desperta, em diu…

“Cert doctora, segur que hi ha morts imprevistes. Però això no explica que al meu marit no el visités cap metge en dos dies i que morís sense que ningú em donés cap explicació. Ni tan sols hi havia res anotat a la seva historia clínica”.

“Quanta raó té”, penso.

La Marta es va recuperant. Potser s’ho pensa i  resol denunciar l’hospital per “abandó”.

A mi em sembla que ho hauria de fer. Potser, en un futur, l’hospital s’organitza perquè es valori els pacients ingressats a planta cada dia. No sembla raonable que l’atenció mèdica de les plantes d’un hospital concertat per prestar atenció per al sistema públic de salut només es doni en horari d’oficina els dies laborables.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s