30 de novembre

Matí del 30 de novembre. Últim dia de vaga d’ AP.

Soc metgessa de família d’ un equip urbà i avui estic de serveis mínims.

No he parat però no he tingut moltíssima feina.

Entre visita i visita, esgarrapo segons per mirar el mòbil i veure que està passant. Tinc una sensació estranya: el meu entorn continua de vaga i en canvi, a la premsa i a les xarxes socials sembla que tot hagi tornat a la “normalitat”.

Arriben els companys que estan de mínims aquesta tarda.

Tots estem decebuts pels acords als que s’han arribat i alhora contents pel sentiment de col·lectiu i de participació que ha posat de manifest la vaga.

Mentre m’acomiado del company de la tarda truquen per telèfon a la consulta que compartim. És per un domicili.

  • És una pacient teva –em diu.
  • La truco jo a veure si pot esperar a la setmana vinent.

La Maria té 94 anys. No és de les que truca per qualsevol cosa. És diabètica i té un deteriorament cognitiu lleu. No té família, viu sola i vol que sigui així “tot el temps que pugui”, ja n’hem parlat.

Viu a un 5è pis sense ascensor, el domicili és molt humil i a l’hivern sempre hi fa molt fred. Crec que és la pacient més alegre i agraïda que he conegut mai.

M’ explica que ha sortit a mig matí per visitar a una amiga que està ingressada a l’hospital per una fractura de fèmur. Quan ha arribat a la parada de l’autobús s’ha marejat. S’ ha esperat asseguda una estona i quan s’ha trobat millor ha decidit tornar a casa. No explica dolor toràcic ni dispnea ni cap altre símptoma. Ha pujat els seus cinc pisos i ens ha trucat.

Quedo que la passaré a veure.

  • Vol dir que cal que vingui doctora?

Li dic que sí. Que arribaré en uns 15 minuts (és el temps que trigo caminant des del CAP fins casa seva).

  • D’acord, moltíssimes gràcies. Em quedaré més tranquil.la. Si no l’ obro torni a trucar al timbre, ahir se’m va trencar l’ estufa i l’ esperaré a l’habitació dintre del llit per no tenir fred.

Mentre preparo la bossa de domicilis, treu el CAP l’ infermera amb  la que treballo que ha sentit la conversa, ens acomiadem i ens desitgem bon cap de setmana.

Arribo al domicili. Després d’uns quants cops de timbre la Maria m’obre. Mentre anem parlant vaig explorant-la: auscultació, PA, glucèmia… i  sona el timbre.

  • No sé qui deu ser. Jo no espero a ningú- em diu.

Vaig a obrir i sento estranyada la veu de la meva infermera que ja puja per les escales perquè l’ ha obert un veí. La infermera entra a casa de la Maria, em pica l’ullet i diu:

  • He pensat que no podia estar sense estufa el cap de setmana. N’ hi porto una.

Per això, per coses com aquesta estufa havíem de fer vaga TOTS.

 

Anuncis

One thought on “30 de novembre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s