Ens cal optimisme

He arribat d’hora avui. Només hi ha 3 administratius al meu CAP. Ells sempre arriben els primers.

Saludo amb energia, al matí tot està per descobrir encara.

El CAP està adormit.

Treballo en un centre molt gran a la ciutat. El ritme s’engega a poc a poc: fins d’aquí una hora no estarà a ple rendiment. A hores d’ara només hi ha soroll a la planta 0; és l’hora d’extraccions.

Entro a la meva consulta i obro l’ordinador. Em costa uns 10 minuts tenir el programa encès i les diferents pantalles amb material d’ajuda a consulta obertes en altres pestanyes.

Obro el “pidgin” (xat intern) i a mesura que avancen els minuts apareixen contactes de companys que s’estan incorporant a la jornada. Els saludo des de la pantalla i ells em contesten amb frases en clau que només entenem entre nosaltres. Somric des de la meva cadira: és fàcil començar quan et sents part del grup. Tanquem la conversa emplaçant-nos a l’esmorzar: passi el que passi, ens trobarem a les 11 per poder fer un descans.

Imprimeixo l’agenda de visites del dia, repasso per sobre els noms i reviso alguna història que sé que tinc pendent. Surto a cridar al primer pacient. A partir de llavors, durant una mica més de 2 hores se succeeixen les històries de vida.

Avui tinc un dia positiu i penso, mentre van passant els pacients, en el privilegi que suposa compartir la vida íntima de tanta gent: les seves pors, les seves il·lusions, els seus desitjos de canviar certes coses que els amoïnen…No deixen de sorprendre’m les relacions personals entre els pacients i els acompanyants: de vegades tan clares (en el cas dels matrimonis i els pares i els fills) i de vegades tan sobtades (com les de les cuidadores o les de certes veïnes). La pacient de les 10 m’ha portat llimones del seu hort i la de les 10:30 la propaganda d’un concert de la seva coral per si puc anar-la a veure. Amb la de les 11 hem tingut una discussió: vol una recepta d’un metge privat que no veig adient.

Però, malgrat tot, he aconseguit acabar a l’hora i ara tinc el descans.

Diuen la Nieves Barragan i el Francesc Borrell al llibre “Gestion de lo cotidiano” (semfyc) al capítol “Gestión del tiempo en consulta” que el metge acostuma a tenir una gran capacitat de treball, i amb freqüència descura els seus descansos o els moments de relax amb els companys, que són fonamentals per crear equip”

Hi estic molt d’acord: si no hi ha espais per fer equip, no hi haurà equip.

Així que surto amb 7 companys a fer un cafè. Sortim metgesses, infermeres i algun administratiu. Costa aconseguir que ens relacionem els diferents professionals però ens esforcem per aconseguir la interdisciplinarietat també en els espais de relaxament.

Durant 20 minuts parlem d’oci i vida pròpia, evitant els conflictes de la feina i els casos de pacients. Hem de fer un esforç però ho aconseguim: entre nosaltres tenim la premissa que, quan algú aprofita el descans per parlar de coses negatives del CAP, li cridem l’atenció i canviem el tema. És necessari crear dinàmiques positives, no apareixen soles (la inèrcia ens portaria per altres temes)

Torno a consulta a les 11.30.

A vegades el segon tram em costa una mica més.

Val a dir que la consulta acaba essent feixuga, quasi com cada dia. La gestora de casos m’ha trucat perquè hi ha un pacient a qui acaben de donar l’alta i no té la medicació pautada adequadament. També m’han passat una consulta telefònica des de taulell i hi ha alguns pacients requerint informes de forma urgent.

Quan semblava que acabava les visites d’avui, han arribat 4 urgències. Són les 14 hores quan acabo amb el darrer pacient. Esgotada. Queden diverses visites no presencials per resoldre. Però no podré fer-les avui.

Tenim reunió amb el grup de comunitària. Estem organitzant una jornada de participació comunitària amb tots els agents del barri per la setmana vinent i cal enllestir el tema.

Corro cap a la sala de reunions on ja hi són 4 de les meves companyes. S’hi incorporen progressivament la resta (som 9) a mesura que van acabant les seves consultes. Durant 50 minuts seguim un estricte ordre del dia (elaborat per la coordinadora del grup) resolent totes les qüestions pendents: acabem amb el repartiment de feines (caldrà enviar mails, organitzar l’aperitiu saludable, distribuir els cartells, parlar amb el Gabinet de Comunicació…..)

15:05 Acabo la jornada.

Em trobo una companya infermera baixant les escales del centre d’un altre dels Equips d’Atenció Primària que treballen al meu CAP. Parlem sobre el Dia mundial de l’Activitat Física que hem organitzat altres anys els diferents equips del CAP de forma conjunta. Ens emplacem per la setmana vinent per coordinar-nos. Ens agrada fer activitats conjuntes tots els professionals. Creiem que té molt de sentit donat que les poblacions que atenem es barregen entre els diferents barris que envolten el centre.

Surto per la porta del CAP camí ja de casa meva tenint clara la reflexió d’avui:

als EAPs hi ha moltíssim optimisme i moltíssim talent. Però manquen temps i professionals per poder fer tot el que els equips som capaços de fer. També manca confiança, per part de les direccions, en els seus equips de professionals i lideratges que generin optimisme entre les persones que formen els equips.

No és bo que digueu que els professionals estem molt negatius i no volem col·laborar. Perquè no és cert. Ni ho és ara ni ho ha estat mai.

Nosaltres seguim remant a favor malgrat que les nostres demandes professionals no siguin ateses per aquells que tenen la capacitat decisòria.

Una i mil vegades, vull seguir sent metgessa de família i comunitària.

I vull ser optimista.

Perquè hi ha motius.

Tenim una de les millors professions del món.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s