Agraïment a la metgessa de família

Vaig anar al CAP buscant un metge ja que malgrat jo ho soc l’objectivitat quan la malaltia afecta als teus es perd per complet. Sentia soledat, vertigen i molta incertesa amb les proves que mostraven extensió de la malaltia de la meva sogra, que per mi era com una segona mare.

Urgia celeritat en les proves, decisions ràpides, però també tracte humà, acompanyament, confiança i suport, que és el que vam trobar amb la metgessa de família des del primer moment.

Ens calia algú de referent per poder confiar estar a casa en tot el procés i no deshumanitzar moments tan dolorosos. La  metgessa de família ens va estendre la mà i ens va fer saber que hi estaria quan calgués, acompanyant les paraules amb calidesa en la mirada. 

Feia tres anys que vivíem en aquest poble però la meva sogra no havia anat al CAP encara. Ella “no era de metges”, ni de consultar per res, excepte quan ja no quedava més remei. Vaig pensar que la manca d’història prèvia amb la metgessa seria un entrebanc en aquell moment tan greu i complex d’emocions, i vaig anar-hi amb temor i esperança alhora.

El primer dia vaig anar a la consulta amb el meu marit. Quan vam sortir d’aquesta primera visita recordo que li vaig dir, a ell: “això és l’essència de la medicina de família”: parar el temps malgrat la manca de temps i la pressió assistencial,  i mirar als ulls, empatitzar, fer sentir-se acompanyat i evitar la sensació de pressa. Una bona metgessa de família, com és el cas, evita  la sensació de pressa i dedica el temps suficient quan un pacient arriba amb el cor esquinçat.

Va venir a casa tres vegades, tot va anar molt ràpid. En tot moment va mostrar predisposició a venir quan fes falta.

La meva sogra va haver d’acceptar que vingués la metgessa a casa. Una metgessa que no coneixia d’abans. La situació era dolorosa. El tracte  humà de la metgessa un petit alleujament dins el complex escenari de canvi constant.

Vam tenir molt poc temps, en menys d’un mes tot va esdevenir, ràpid i sobtat. Emocions a flor de pell, converses viscudes i converses en l’imaginari. Camí escarpat, que dia a dia es feia més difícil. La metgessa de família ens va donar el suport per transitar-lo acompanyats i poder estar a casa, com tots volíem.

La metgessa de família va evitar les presses, mirava als ulls i transmetia calidesa. Va posar el cor, la vocació i la humanitat.

Desitjo que la metgessa de família mai deixi de mirar els ulls, d’escoltar els pacients plenament, i d’acompanyar-los tan bé com va fer amb nosaltres.

Que la pressió assistencial mai apagui la seva grandesa en el tracte i sigui capaç sempre d’evitar les presses quan arribi un pacient amb el cor esquinçat com vam arribar nosaltres aquest passat gener. Em corprenen encara els tristos records.

Estimo la medicina de família entesa des de la vessant humanitària, vocacional i d’escolta plena.

Gràcies, metgessa de família de la meva sogra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s