He perdut 12 kg.

Ha entrat la Juana a consulta. És la pacient 31 d’avui divendres, vaig una mica cansada ja.

No la conec. En l’any i mig que porto a aquest CAP no ha vingut mai.

Avui estic a consulta amb el Jan, un estudiant de 3r de medicina. Vol ser cirurgià però té una gran actitud a consulta de primària. Seria un bon metge de família i comunitària.

-”Bon dia, Juana. Què et passa?”

-”He perdut 12 kg des de febrer. El metge m’ha dit que vingui aquí per estudiar-ho i que em pugueu donar una solució”

Repasso la història de reüll a l’ordinador…no hi ha gaire cosa. Només intueixo el diagnòstic de cirrosi hepàtica.

Mentrestant, la Juana segueix parlant, li vaig donant voltes a qui serà “el metge” que li ha recomanat que vingués aquí.

”Jo crec que pot tenir a veure amb el tractament però fa any i mig que el faig i no m’havia passat en aquests mesos. Dilluns vaig estar amb el metge de l’Hospital i em va dir que seguís el tractament igual. Que ens veiem en un mes”

Vaig centrant-me una mica (tot i que em costa).
Sembla que està fent tractament amb sorafenib des de fa any i mig. Soc capaç de trobar un TAC abdominal d’octubre (fa 8 mesos) al mateix temps que l’escolto. Llegeixo en diagonal el TAC: Bla, bla bla…hepatocarcinoma multicèntric T1M1… bla bla bla.

Alguna cosa comença a remoure-se’m per dins.

-”Juana- intento amb una veu el menys sorpresa possible- estàs en tractament a l’hospital, exactament per què?” Vull veure quin és el coneixement que té de la malaltia i el pronòstic.

-”Perquè tinc un càncer al fetge i no es pot operar”

Sospiro alleugerida per dins. Tot i això, no les tinc totes amb mi. Provo suaument amb una altra pregunta:

”Et van donar el tractament perquè no se’t pot trasplantar?

-”Sí, doctora. Així és. Van descartar el trasplantament. Per això prenc les pastilles i vaig a control cada mes. Ara ja hem quedat per al mes que ve. M’ha dit que segueixi prenent tot igual però que vingui aquí pel tema del pes”

L’envio a la llitera amb el Jan per explorar-la i mentre aprofito per revisar una mica més detalladament la història. Hi ha un nou TAC ABDOMINAL fet la setmana passada. L’informe conclou així:

“Important progressió de malaltia adenopàtica, parenquimatosa pulmonar i hepàtica amb aparició de trombosi tumoral portal” 

En 8 mesos, la malaltia ha avançat de forma important.

El Jan i jo palpem l’abdomen de la Juana. Li explico a ell quins són els signes d’icterícia que presenta i com es detecta l’ascites que també és evident.

Acabada l’exploració, comprovo el pes. Efectivament hi ha una pèrdua important segons el darrer pes que consta a la història.

Tornem tots 3 a seure a la cadira.

Jo reorganitzo els meus pensaments i les meves sensacions per tal d’afrontar el que serà una conversa més que complicada. He d’anar amb peus de plom.

-”Juana, i…aquest pèrdua de pes…tu a què l’atribueixes?

”No sé, doctora. Fins fa 1 mes menjava molt bé així que no pot ser pel tractament. Per això m’han dit que vingui aquí, a veure què es pot fer. Es que em cauen tots els pantalons”

I comença una conversa entre tres desconeguts parlant sobre malalties amb mal pronòstic i expectatives de vida. Sobre com afrontar el que vindrà i sobre quins són els coneixements que hi ha en relació al que està passant.

I no és fàcil.

I en algun moment, noto que canvia una mica l’expressió de la cara de la Juana, que sembla que voldrà plorar però no gosa.

I hi ha espais de silenci. On tots 3 ens mirem. I on no cal dir gaire cosa més.

La Juana s’aixeca finalment i ens emplacem en uns dies.

Caldrà seguir parlant, cuidant, acompanyant. Què és sinó l’Atenció Primària?

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s