Un dia qualsevol de juliol…

Avui he començat la meva jornada laboral a les 7:45 h. M’agrada arribar una mica abans per preparar la consulta, obrir l’ordenador,..

He realitzat 13 analítiques i després he començat la consulta.

La primera persona que ha entrat per la porta era en Josep. Li agrada ser el primer. Venia a que l’administrés el tractament que es posa cada mes. Té un diagnòstic de malaltia mental. Parlem una estona, m’explica com porta la calor, què fa la mare amb la qual viu i ens acomiadem amb una abraçada.

Passa en Lluís. Ve acompanyat de la seva germana. Fa dos dies va anar a l’hospital per un fort dolor abdominal. Està diagnosticat de DM, obesitat, esquizofrènia. A l’hospital han detectat una anèmia important, i per això han hagut de transfondre-li  2 unitats de sang. L’han derivat a la unitat de diagnòstic ràpid i demà passat té visita amb ells. La germana em diu que beu molta coca cola zero i cervesa sense alcohol, que no ha deixat de beure aquests dies. Vol que jo li digui també que no begui. Parlem tots tres del que més li convé en aquests moments. Hi ha molta empatia en la conversa. Però no m’agrada el seu aspecte. Toca esperar fer proves i resultats.

El següent és el Carles. Ve perquè li realitzi el control del Sintrom®. Em recorda que en una setmana l’operen de cataractes. En principi ens van informar que no calia fer pauta intermitent amb Clexane® per a les intervencions de cataractes, però els oftalmòlegs de l’hospital ens demanen de treure el Sintrom® per a la intervenció quirúrgica. Vaig a parlar amb la coordinadora i em diu que li faci la pauta per a cirurgia menor.

Ara entra en Josep. Acut a fer la revisió anual per DM i HTA. Li realitzo tots els controls (revisió de peus, PA, pes, ECG, medicació (antecedents de malaltia isquèmica cor), demano analítica i CNM i quedem que el trucaré amb el resultat.

Les dues següents visites són dos nois joves que venen per mal de coll i tots dos tenen exsudat amigdalar. Com que un té antecedents de nefrocalcèmia, truco al seu metge. Crec que és millor fer un frotis per descartar estreptococ –així ho considera ell també. El test és negatiu i decidim fer només tractament simptomàtic. L’altre noi marxa amb antibiòtic i mesures de prevenció de contagis.

Veig a la sala d’espera en Pere amb el seu fill. Ja us vaig explicar la seva història (neo pulmonar amb metàstasi cerebral). Els faig passar a la consulta. Ha estat ingressat a l’hospital per inestabilitat en la marxa després de la primera dosi de quimioteràpia. El fill està vivint amb ell de moment, però veu difícil mantenir la situació molt més temps. Els explico que podem demanar un període de convalescència en el sociosanitari de referència. Truco al seu metge que ve a la consulta. Tots quatre en parlem. Som conscients que la malaltia avança ràpidament. Finalment, decidim que parlaré amb el sociosanitari per saber com estan de places, explicaré el cas i faré la derivació. Ha estat una visita llarga i dura.

Quan marxen veig la sala d’espera plena.

La Laura ve a recollir l’analítica que es va fer. El metge la va trucar i li va deixar un missatge al contestador que no ha entès. El metge està de vacances. Veig en el MEAP que va trobar dèficit de ferro i va deixar pautat ferro. Interrogo sobre les regles i diu que són molt abundants i que li duren molts dies. Li explico el resultat, el tractament i li dono analítica per d’aquí quatre mesos.

Entra el Quim. Té una nafra a trocànter D. És pacient d’una companya que està de vacances i té paraplegia conseqüència d’un accident de moto fa bastants anys. Va en cadira de rodes. Faig la cura tal i com està descrita en el MEAP. Fins que arribi la seva infermera m’encarregaré de les cures.

Quan acabo, un company metge em reclama per administrar un diclofenac IM a una noia que està doblegada de dolor per un còlic nefrític. La deixem estirada en una consulta buida i quedem que quan pugui anar al lavabo, em portarà una mostra d’orina per analitzar. L’acompanya la mare que estarà alerta d’avisar-nos si empitjora.

I així continuo fins a 28 pacients.

A les 14 hores acabo i vaig a veure a una pacient a domicili. És una pacient que està en cadira de rodes i habitualment vaig a domicili per control HTA, dolor i compartir la vida, ja que està molt sola. Fa 3 anys, va caure i va patir un TCE amb fractura cerebral. Va estar molt greu. Ahir em va trucar i va ser impossible parlar amb ella. M’explica que està amb molt dolor i que el paracetamol que pren no li calma. Quedem que parlaré amb el metge i li diré alguna cosa.

Arribo al CAP a les 14’40 h. Començo a trucar al sociosanitari i parlo amb ells. És possible que en 24-48 h. puguin tenir alguna plaça o sinó a principis de la propera setmana. Faig la derivació de convalescència. Demà trucaré al fill d’en Pere per explicar-li.

Buf! Són les 15:20 que surto del CAP. Sensació de feina feta, però també preocupada pel patiment dels meus pacients.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s