Vaig a una visita a domicili d’una pacient assignada a una companya.
La Dolores té 92 anys i viu sola. He parlat amb la dona del seu net, que és qui l’ajuda de la família. La Dolores es queixa de dolor, la truca i l’hi diu, i ella no ho pot fer gran cosa. Viu a una hora de distància i només hi pot baixar els caps de setmana. Per això ens ha avisat.
Arribo a casa de la Dolores. M’obre de seguida quan a l’intèrfon em presento com la doctora. La dona del seu net ja l’havia avisada. Les dues treballadores socials de l’ajuntament que van anar-hi fa unes setmanes no van tenir tanta sort: “escolto la ràdio cada nit i sento que hi ha molta gent que es vol aprofitar de les persones grans, no obro a qualsevol”. Com a conseqüència d’això, l’ajuda a domicili a què té dret s’endarrerirà.
És vídua des de fa 30 anys, el seu marit treballava al port. Li va quedar una pensió petita i el sindicat del port li dona una ajuda dos cops l’any. Hisenda ha vist que cobra de dos llocs i aquest any li ha tocat pagar 800 euros. Està molt enfadada.
Parla del seu fill, que va morir fa uns anys. La veïna del bloc del davant (la que l’ajuda, li va a comprar i l’acompanya al carrer), li diu que deixi el fill en pau: “és clar, com que no és el seu fill…”. Diumenge la neta la va dur al cementiri i li va pregar al fill mort que se l’endugués amb ell.
“Com la puc ajudar?” pregunto. “Traient-me el dolor, és tot el que demano, així podré fer la meva, sortir al carrer”. Però l’analgèsia no li fa res, i el dolor i els problemes de vista l’acovardeixen. No vol prendre massa medicació, fa voltes a la taula per mantenir-se activa, neteja cuina i lavabo, fa el llit…
I sí, se sent sola, però no vol anar a casa del net. A casa seva no fa nosa a ningú, fa el que vol quan vol i si se li escapa una mica de pipí no ha de patir.
La meva intervenció és escoltar-la i parlar de com prendre la medicació que ja té prescrita.
92 anys de Dolores. En 15 minuts he pogut veure la seva força, la seva voluntat d’independència, la limitació que li suposen el dolor i la soledat, que es retroalimenten fent-la caure en un espiral de patiment que cap analgèsic no pot resoldre…
Diaris de trinxera 